Estem acostumats que els carrers portin el nom d’alguna persona coneguda, de ciutats, de països, de fets històrics, professions, etc. però hi ha certs noms que desconeixem el perquè han de figurar en el nomenclàtor de la ciutat de Barcelona. Citarem uns quants.
Carrer dels Petons: És un carreró perdut molt a prop del Parc de la Ciutadella i si pensem que deu el seu nom als enamorats que es feien petons, anem equivocats. Hi ha dues versions, la primera diu que en ell vivia un veí molt popular i estimat en el barri, Joan Pontons i que amb els pas del temps el cognom va anar derivant a Petons.
Una altra versió és que antigament era un carreró sense sortida on s’executaven els presos condemnats a la forca. Per ell feien l’últim tram del camí que els conduiria a la mort. Com mesura de gràcia els deixaven acomiadar-se dels seus familiars i naturalment tot eren plors, abraçades i petons.
Carrer Ja hi som: Situat al funicular de Vallvidrera, a prop de la carretera de les Aigües, deu el seu nom al fet que la gent quan arribava a l’estació, després de la gran pujada que hi havia exclamava “Ja hi som”.
Carrer d’en Panxampla: Un carrer d’una zona residencial de Vallvidrera. Joan Pujol Fontanet, més conegut per Panxampla era un bandoler del segle XIX que tenia atemorits a tots els veïns de la zona, per recordar-lo té fins i tot un carrer.
Plaça del dubte: Una petita plaça del barri de Sant Antoni. Diuen que el seu nom és conseqüència d’un dubte que tenien tres camperols que cultivaven horts en aquella zona i tots tres argumentaven que la font que hi havia provenia d’una veta d’aigua que passava pel seu terreny i com no es posaven d’acord la van batejar com la font del dubte.
Carrer dels enamorats: Avui en dia pràcticament al centre de Barcelona, on estan els Encants Nous. Antigament era el Torrent dels Enamorats i era el camí que anava des de Barcelona fins a Sant Martí on acostumaven a anar les parelles a fer un tomb.
Carrer del Perill: En ple barri de Gràcia, deu al seu nom a un fabricant tèxtil, Pelegrí Viladiu, però amb el pas del temps va adoptar el de Perill per la perillositat que tenia la gent que transitava per ell, estava ple de sots i a les nits hi havia molt poca il·luminació.
Carrer del Foc Follet: Al barri de Sant Andreu Arenal, diuen que és en honor a l’obra d’Ignasi Iglesias, fill del barri, estrenada al teatre Romea el 1899. Una curiositat és que aquest carrer desemboca en el carrer de la Formiga, una altra obra del mateix autor.
Carrer del Malcuinat: Darrere el Pla de Palau, té aquest nom perquè antigament era un lloc on les dones cuinaven al carrer una mena d’escudella barata i dolenta que oferien als mariners o traginers que estaven de pas per la ciutat. Era tan dolent aquell menjar que van batejar el carrer.
Carrer de l’Anisadeta: És el carrer més curt de Barcelona amb tan sols 4 metres de llarg, al costat de Santa Maria del Mar, deu el seu nom a una taverna que hi havia al segle X on una noia amb el nom de Nisadeta servia un anís molt especial pels mariners i pescadors.
Carrer del Cremat Gran i Xic: Just on és el Museu Picasso. Antigament era el carrer de la sal, perquè en ell s’instal·laven els comerciants de sal. Al segle XV es va calar foc a un forn del carrer i li van canviar el nom.
Carrer de l’Oblit: Quan es va urbanitzar la zona del Guinardó, es van oblidar de posar-li nom a aquest carrer situat al marge del perímetre en els plànols. I carrer de l’Oblit va ser la solució.
I si voleu saber d’on prové o a qui està dedicat el nom del vostre carrer, podeu entrar a la web Nomenclàtor de l’ajuntament on estan catalogats tots els carrers de Barcelona amb l’origen del seu nom.
