☀️ La Nit Més Curta, el Foc Més Viu: El Solstici d’Estiu als Països Catalans
Hi ha una nit a l’any en què la frontera entre el mite i la realitat es difumina sota l’escalfor de les brases. Quan el sol arriba al seu punt més alt i dona el tret de sortida al solstici d’estiu, Catalunya i la resta de territoris de parla catalana s’encenen en una mateixa guspira. No és una simple celebració lúdica; és un ritual ancestral on el foc actua com a pont entre comunitats, element purificador i símbol de germanor cultural. Des dels cims del Pirineu fins a les platges de la Mediterrània, la nit de Sant Joan batega al ritme de les flames.
La nit del 23 al 24 de juny se celebra arreu dels Països Catalans la Festa del Solstici d’estiu, dos dies després d’haver deixat la primavera enrere i coincidint amb la festivitat de Sant Joan. Aquesta tradició té uns orígens pagans, quan se celebrava un culte al sol es feien rituals per purificar les persones, les collites i donar la benvinguda al bon temps, però l’Església Catòlica aviat la hi va apropiar, relacionant-la amb Jesús.
Quan el cristianisme la va adoptar, una mena de justificació va ser que si el solstici d’hivern estava marcat pel naixement de Crist, el d’estiu es marcaria pel del seu cosí Sant Joan Baptista que va ser el que va batejar a Jesús. Dos orígens molt diferents un la naturalesa, l’altre les creences religioses. A l’Església catòlica no li agradava gaire el costum pagà de fer fogueres i inclòs el van condemnar en un Concili l’any 680, però la tradició estava tan arrelada a les terres de Catalunya, que al final no van tenir més remei que acceptar-la argumentant que no representava cap perill pel dogma de fe.
Independentment de l’origen, el gran protagonista d’aquesta festa no és altre que el Foc, present en totes les celebracions que es fan arreu dels Països Catalans, encara que a cada lloc es pot representar de manera diferent, les més populars són:
🔥 La Flama del Canigó: El fil conductor d’un poble
Mentre les falles connecten la muntanya amb la vall, la Flama del Canigó s’encarrega de connectar tot un territori. El mosaic d’aquesta tradició neix l’any 1955 de la mà de Francesc Pujade, un veí de la Catalunya Nord inspirat pel poema Canigó de Jacint Verdaguer, que va tenir la iniciativa d’encendre els focs de Sant Joan des del cim d’aquesta muntanya mítica.
El funcionament d’aquest miracle logístic i humà és fascinant:
El viatge de la llum: Durant l’any, la flama es manté encesa al Castellet de Perpinyà. La matinada del 22 al 23 de juny se’n puja al cim del Canigó (2.784 metres) per encendre una gran foguera. A partir d’aquí, milers de voluntaris i entitats (com Òmnium Cultural) recullen el foc en llanternes i inicien una cursa de relleus contra el rellotge.
Amb cotxe, a peu, en bicicleta o a cavall, la Flama del Canigó es ramifica per centenars de rutes fins a arribar a pràcticament tots els pobles del Principat, el País Valencià, les Illes Balears i la Franja de Ponent. És la mateixa flama la que, poques hores després, encendrà milers de fogueres de Sant Joan, convertint-se en un símbol potentíssim de cohesió, identitat i germanor.
💥 Les Fogueres
Potser el ritual de fer fogueres és el més antic, el que feien els pagans fa milers d’anys i malgrat que ha tingut molts entrebancs i prohibicions al llarg de la història, ha arribat fins als nostres dies. Per celebrar la nit més curta de l’any, a tots els pobles, als barris de les grans ciutats o fins i tot a les platges fan la seva foguera, cremant tota mena de material combustible. Durant els dies previs a Sant Joan, totes les famílies busquen a casa seva aquells mobles, fustes o qualsevol altra andròmina que pugui cremar i el dia 23 ho van apilant per fer la foguera, que quan cau la nit s’encén i es manté el foc viu fins ben entrada la matinada.
🌄 Les Falles del Pirineu: El descens de la llum
A les comarques pirinenques, la benvinguda a l’estiu adopta una de les formes més plàstiques, pures i impressionants: les falles. Reconegudes com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, aquestes festes encenen pobles de l’Alta Ribagorça, el Pallars, la Vall d’Aran i el Rosselló.
El ritual es repeteix, gairebé immutable, any rere any:
- El Far: Els joves del poble pugen a una muntanya elevada on s’encén una gran foguera (el “faro”).
- La Baixada: Amb troncs encesos a l’espatlla (les falles), els fallaires comencen a baixar per la foscor de la muntanya, dibuixant una serp de foc serpentejant que lliga el cim amb el fons de la vall.
- La Foguera Comuna: En arribar al poble, gairebé a mitjanit i rebutjats pel repic de les campanes, els fallaires llencen les restes de les seves torxes en una gran foguera central, iniciant una nit de ball i celebració.
Aquest acte, que combina el pas a l’edat adulta dels joves amb el culte al sol, és una de les manifestacions de cultura popular més pures d’Europa.
📅 Dates de les Falles d’aquest any al Pallars Sobirà:
- 13 de juny: Sort
- 23 de juny: Isil, Alins i Espot
- 27 de juny: València d’Àneu i Llavorsí
- 4 de juliol: Alós d’Àneu
- 11 de juliol: La Guingueta d’Àneu.
🔮 Nit de Bruixes
La nit de Sant Joan també és la nit de les Bruixes i molts pobles o ciutats tenen alguna tradició relacionada amb aquest personatge tan peculiar, com per exemple lal que fan a Sant Andreu de la Barca.
Fa uns 20 anys, la Colla de Diables de Sant Andreu de la Barca, va recuperar una antiga tradició molt arrelada al poble per les festes de Sant Joan, la Bruixa del Sr. Arnau, creada fa uns quants anys per l’encarregat de la Creu Roja, el Sr. Arnau. Cada any als voltants de Sant Joan treia una bruixa a passejar pel poble per recaptar fons per a la Creu Roja.
Els dies previs a la nit de Sant Joan engabien a la Bruixa del Sr. Arnau en el lloc on va néixer la tradició, a la plaça de la Pau, on també es rebuda la Flama del Canigó. La tarda del 23 la van a buscar per cremar-la a la foguera, però la bruixa és tan llesta que sempre s’escapa i va voltant per tot el poble intentant escapar, els diables de la Colla amb l’ajuda de la mainada de la ciutat la persegueixen fins que la capturen i la porten a la foguera.
Quan cau la nit s’encén la foguera amb la Bruixa del Sr. Arnau al cim, però l’astuta bruixa cada any aconsegueix escapar-se del foc i s’amaga en un lloc que ningú coneix fins a l’any següent que la Colla de Diables de Sant Andreu de la Barca torna a capturar-la i reneix el ritual.
En totes aquestes celebracions, costums o rituals no poden faltar dos protagonistes més de la Festa o Revetlla de Sant Joan, la Coca i els Petards.
Recepta de Cuina, Com es fa – Coca de Llardons
Recepta de Cuina, Com es fa – Coca de Sant Joan
Que tingueu una bona revetlla i recordeu dues coses: tingueu molt en compte on llenceu els petards o on feu les fogueres per no provocar un incendi. L’altra advertència segur que ja us la imagineu, en un cap de setmana de tants desplaçaments, us recordem que cotxe, alcohol i drogues no són bones companyies.
