Cada país té una flor característica, tots coneixem les famoses Tulipes d’Holanda, la Flor de Lis de França o el Clavell d’Espanya. Segur que per allò de Sant Jordi, tots heu pensat que la Flor que caracteritza al nostre país és la rosa, per allò de Sant Jordi, però no us equivoqueu, la Flor Nacional de Catalunya és la Ginesta.
I no és per un tema relacionat amb el moment polític que estem vivint a Catalunya, la Ginesta, aquella flor groga que trobem a totes les muntanyes catalanes a la primavera o estiu, ja li dedicava poemes el nostre gran poeta Joan Maragall, molt abans del procés que estem vivint.
La ginesta altre vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada,
que ve al temps de el calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m’ha deixat tot perfumat… ,
O Ramon Felipó i Oriol, un advocat de Manresa dedicat a la investigació de la cultura popular catalana, que va escriure “La Ginesta, Flor Nacional de Catalunya i D’Altres Símbols Catalans”.
La Ginesta, una planta tan comuna en territori català que quan floreix inunda totes les nostres muntanyes amb el seu color groc, però que estem tan acostumats a veure-la en el nostre entorn que ni ens parem a pensar en ella, tan sols quan comença a aparèixer la primera flor pensem que ja arriba el bon temps.
Però la Ginesta és una planta amb moltes particularitats, molt peculiar, és molt diferent de les altres plantes, tanmateix com el nostre país. Per començar si ens fixem bé observarem que gairebé no té fulls on la majoria de plantes fan la fotosíntesi, la ginesta la fa a les tiges. El fet de no tenir fulles és una estratègia de les plantes que han de sobreviure amb molt de sol, és una forma d’estalviar aigua.
La seva flor també té una forma peculiar, amb una corol·la del tipus papilionàcia formada per cinc pètals d’un groc intens.
I una curiositat al voltant de la Ginesta, el primer perfum tal com el coneixem avui en dia, era el Kifi egipci, un perfum del qual tenim dades de 1300 anys abans de Crist i que en totes les variacions possibles, sempre tenia un ingredient principal, la Flor de la Ginesta.
Ara que estem tan acostumats a sortir al carrer i veure groc per tot arreu, samarretes, llaços, fonts, etc. reivindicatiu de la llibertat dels presos polítics i a favor del dret d’autodeterminació dels pobles, potser ens donem un tomb per la muntanya i observarem quan sàvia és la naturalesa, que ens brinda aquesta Flor Nacional de Catalunya.
No oblidem que la Ginesta de la mà de l’altra flor per excel·lència dels nostres camps, la Rosella, formen els colors de la senyera i les dues acompanyades de la falç dels Segadors, són un símbol reivindicatiu de la identitat catalana, un clam per la defensa de la llibertat.