Natividad Yarza Planas, nascuda l’any 1872 a Valladolid i criada a Catalunya, es va convertir en la primera alcaldessa de Catalunya i de tot l’Estat espanyol, en presentar-se a les eleccions municipals del gener de 1934, per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), al petit poble de Bellprat, a la comarca de l’Anoia.
Filla d’un sabater de l’exèrcit, Manuel Yarza Lavilla originari de Brea de Aragón (Saragossa) i de Lorenza Planas Ramis, de Huarte (Navarra), quan tenia quatre anys la família es va traslladar a Barcelona.
Va viure tota la seva infància a Barcelona, però quan va decidir estudiar Magisteri, ho va fer a Osca a “La Escuela Normal de Maestras“. Quan va acabar els estudis l’any 1906, va començar a treballar com a mestre a diverses escoles de Catalunya i Aragó, Santa Margarida de Montbui Pontons, Vilada, Malla, Saderra, Vilanova del Camí, Igualada, Gandesa, Cabrera de Mataró (actual Cabrera de Mar) i Candasnos (Osca).
Natividad, amant de l’ensenyança i republicana convençuda, va saber compaginar a la perfecció les seves dues passions, l’educació i la política. Després de passar per l’escola a Osca, va tornar a Catalunya.
Quan la Constitució de la II República de 1931 reconeixia els mateixos drets a les dones que als homes, va veure la porta oberta per poder treballar pel republicanisme i es va afiliar al Partit Republicà Radical Socialista, on va conèixer a Marcel·lí Domingo, el que després seria el ministre d’Instrucció Pública (ministre d’educació).
L’any 1930 la van nomenar mestre en propietat de l’escola de Bellprat (Anoia) i des d’ella compatibilitzava les seves tasques de mestre i política, a poc a poc es va anar implicant més en el món de la política, el que l’obligava a baixar sovint a Barcelona, va participar activament en l’Asociación Femenina Republicana Victòria Kent, que promovia el feminisme, continuava treballant pel seu partit i va ser secretària del consell consultiu de l’Institut Laic Benèfic de Catalunya.
L’any 1932 li va escriure una carta al seu amic i llavors ministre Marcel·lí Domingo dient-li que encara que s’havia proclamat la República, a Bellprat continuaven vivint en plena dictadura, perquè l’alcalde era de la vella escola dictatorial i pràcticament a les ordres de l’església que era qui realment governava el poble.
El maig de 1933, després de la modificació de la Llei electoral de 1931, els consistoris van ser rellevats per comissions gestores i Natividad Yarza va passar a presidir la gestora de Bellprat.
A les eleccions generals de novembre de 1933 la dreta es va imposar i el Partit República Radical Socialista i el seu amic i mestre Marcel·lí Domingo van patir una greu davallada, provocant una crisi profunda en el partit, cosa que va portar a Natividad Yarza a abandonar-lo i ingressar en les files d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Es presenta per ERC a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 i guanya per cinc vots a la candidatura de la Lliga, convertint-se així en la primera alcaldessa de Bellprat, de Catalunya i d’Espanya.
Era una fita aconseguida pel món del feminisme, un reconeixement al que deia la Constitució, que tant homes com dones havien assolit els mateixos drets. Va ser rebuda al Palau de la Generalitat pel president Companys, i a poc a poc es va anar fent un lloc en aquell món d’homes.
L’agost de 1934 és traslladada a l’escola de la Pobla de Claramunt, però no va poder exercir gaire per culpa dels Fets d’Octubre, quan el president Companys va proclamar l’Estat Català de la República Federal Espanyola, l’Estat espanyol va manar l’empresonament dels membres del govern i la suspensió de l’Estatut de Núria.
Quan va esclatar la Guerra Civil, el 18 de juliol de 1936, Donya Nati com la coneixien els seus alumnes, ja amb 63 anys es va allistar a la Columna del Barrio per lluitar amb les forces lleials a la República i va marxar cap al front de l’Aragó, a la zona de Tardienta i els voltants d’Osca, fins que les milicianes van ser retirades del front i les columnes van ser militaritzades per integrar-se a l’Exèrcit Popular.
Quan va tornar del front, conscient que a Barcelona es necessitaven molts mestres per educar a tots els nens refugiats que arribaven de les zones de guerra, va demanar el trasllat a la capital. Va ser destinada a una escola de la part alta de la ciutat, a prop del carrer Balmes on va viure fins que va haver de marxar a l’exili, a les acaballes de la Guerra Civil.
A partir d’aquell moment la vida de Natividad Yarza Planas, va ser tot un misteri, uns afirmen que va poder estar retinguda en algun cap de concentració de la Catalunya nord, altres que va marxar voluntàriament.
Natividad no va tenir fills i la seva família no tenia cap notícia d’ella fins que als anys 40 van rebre una carta comunicant-los la seva intenció de tornar a Catalunya, quan els seus nebots, fills del seu germà Mariano van anar a rebre-la a l’estació de França tan sols van trobar les maletes, havia desaparegut i mai més van saber res d’ella.
Anys més tard es va saber que suposadament va morir en un hospital de Tolosa de Llenguadoc, 16 de febrer de 1960.
És molt trist que una dona tan lluitadora hagués de morir sola lluny del seu país, però més trist és encara que no hagi tingut cap reconeixement per part de les autoritats catalanes, ni un carrer, ni una plaça, ni un parc porten el seu nom, ni a Bellprat, ni a la Pobla de Claramunt, ni a Barcelona. Tan sols un capgròs de Bellprat ens la recorda.
