En un petit i estret carreró darrere la Rambla de Barcelona podem trobar la Granja M. Viader, una granja amb 149 anys d’història ubicada al carrer Xuclà número 4 i on anys més tard va néixer el Cacaolat.
Rafaela Coma, primera propietària de la Granja M. Viader decideix en 1870 obrir una lleteria, més ben dit, una vaqueria, en aquells temps les lleteries tenien les vaques a la rebotiga, les munyien i venien la llet fresca i la nata acabada de fer.
Quan s’enderroquen les muralles, la ciutat es transforma en una ciutat més industrial, arriba gent de les comarques properes buscant feina i noves oportunitats, la gent comença a abandonar el camp empobrit. Entre aquesta gent que arriba a Barcelona l’any 1895 arriba Marc Viader Bas, fill de Can Marc de Cardedeu per treballar a la lleteria de la Sra. Coma.
El jove Viader aviat domina el negoci de la llet, l’any 1904 la Sra. Coma li lloga la botiga i sis anys més tard Viader li compra i canvia el nom per Granja M. Viader.
Viader que era el que avui en dia diríem un emprenedor, aviat fa canvis en el negoci. Conscient del problema d’higiene que provoquen les vaques a la rebotiga d’un lloc on es ven menjar, decideix treure la vaqueria i en el seu lloc fer un obrador per elaborar els seus productes.
La llet i els ous els porta del seu poble de Cardedeu i d’altres pobles propers i comença a servir llet fresca per la ciutat i elaborar nata (que serveix en fulls de col), mató, crema, flams, arròs amb llet i altres derivats de la llet, mentre la seva dona, Matilde Roger Canals, filla de Cardedeu com ell, despatxa a la botiga.
Com un clàssic en aquells temps els fills quan són adolescents comencen a treballar amb els pares, Viader creia que la millor formació és l’experiència. Marc Viader i Matilde Roger van tenir set fills, Josep, Joan, Mercè, Marc, Jaume, Miquel i Francesc. L’hereu Josep deixa els estudis molt aviat, és posar a treballar a la granja i els seus germans ajuden.
L’any 1925 funden la que seria la major productora de llet del país, Letona, S.A. Viader que sempre havia sentit preocupació per la higiene i la seguretat alimentaria, comença a tractar la llet amb els processos de refrigeració, pasteurització, esterilització i envasat, per posteriorment distribuir-la a les lleteries que no tenien producció pròpia.
Construeixen una Granja agropecuària a Cardedeu amb els últims avenços de l’època tant en agricultura com en ramaderia i aviat es converteix en un model a seguir i una de les millors granges del país.
Continuen expandint-se i acudeixen a fires i congressos d’arreu d’Europa, es presenten a certàmens de ramaderia on sempre queden en primer lloc, introdueixen la vaca holandesa a la seva explotació per augmentar la producció de llet, van ser uns dels primers ramaders a treure les vaques de l’estable perquè pasturessin als prats, etc., sempre innovant.
De totes aquestes fires i congressos aprenen coses que després aplicaran al seu negoci barceloní, comencen a fer iogurt, llet condensada, quefir i en un d’aquests viatges van anar a parar a Hongria on coneixen un químic hongarès i junts elaboren el seu producte estrella, el Cacaolat, amb aquella fórmula secreta que encara es manté inalterable avui en dia.
El Cacaolat, aquella beguda de llet i cacau, que s’elaborava a la fàbrica de Letona, va ser presentat al mercat l’any 1931 i tres anys més tard es va fer l’anunci que tots coneixem d’aquell noi atlètic amb una cartera i una ampolla de Cacaolat. Tant va ser l’èxit que l’any 1934 va tenir un estand a la VI Fira de Mostres de la ciutat.
L’any 1931 Josep, el fill gran i la seva dona es fan càrrec de la granja del carrer Xuclà i el pare es dedica a fer d’empresari, es reuneix amb altres empresaris del sector per estudiar la possibilitat d’industrialitzar productes alimentaris, com després serien les marques Danone, Letona o Cacaolat.
Mentrestant, els altres fills obren noves granges a Barcelona, a la plaça Sant Josep Oriol, carrer Cardona, Urgell, etc., el negoci es va expandint per tota la ciutat i un d’ells es fa càrrec de la granja agropecuària de Cardedeu.
Quan comença la Guerra Civil, passen per moments complicats, totes les granges són socialitzades per la CNT i els fills homes han d’anar a la guerra, menys un que continua treballant a Letona, però com un treballador més i la dona d’en Josep, la Dolors que continua regentant la granja (intervinguda) del carrer Xuclà. Mentrestant els avis marxen a Cardedeu i es fan càrrec de cuidar els néts.
Acaba la guerra, recuperen les propietats, però continuen anys de dificultats durant la postguerra. Els avis decideixen quedar-se a viure definitivament a Cardedeu, el seu fill Miquel es converteix en un gran relacions públiques de l’empresa i en Josep i la seva dona es queden a la botiga del carrer Xuclà.
A poc a poc i amb la mort dels avis, Matilde l’any 1946 i Marc l’any 1954, els fills agafen les rendes del negoci familiar i a la mort d’aquest són els néts els que ho fan. Actualment és la quarta generació de Marc Viader i Matilde Roger la que està al capdavant del negoci i aquella petita granja del carrer Xuclà s’ha convertit en una de les xocolateries més reconegudes internacionalment.
Als anys 70 Letona i Cacaolat van passar a mans de Clesa, després aquesta a mans de Parmalat i des de l’any 2007 pertanyen al Grup Dhul, divisió d’alimentació del grup Nuevo Rumasa, així que aquell batut de llet i cacau nascut al carrer Xuclà ha anat a parar a mans dels hereus de Ruiz Mateos.
