Col·loquialment diem fer campana quan un estudiant, falta a classe, però sabeu d’on ve aquesta expressió tan popular?
Antigament quan encara no hi havia escoles els nens i les nenes anaven a aprendre a les rectories i el dia que faltaven a classe, el capellà els hi posava un càstig, tocar les campanes per anunciar la missa d’aquell dia i dels dies següents, com tocar la campana era més feina d’un adult que d’un nen, era un veritable càstig, així que la mainada s’ho pensava dos cops abans de fer campana.
Moltes dites o frases no sabem el seu origen, però en aquest cas Joan Amades ens ho explica amb aquestes paraules en el seu Refranyer català comentat de l’any 1951.
«La frase té origen en aquells temps en què encara no hi havia escoles públiques i la mainada anaven a aprendre a la rectoria i, per tant, eren alhora deixebles i escolans, nom aquest darrer que també té origen en l’escola exercida pels capellans i a la rectoria, i enclou el doble sentit de deixeble i ajudant de l’església. En aquell temps el noi que mancava a classe era castigat a tocar la campana en tocar les funcions religioses que havien de celebrar-se el dia o els dies següents, segons la importància del càstig que li volien donar. Aquesta feina, pròpia d’un home i no d’un infant, resultava pesada per a aquest i constituïa un veritable càstig.»
