Vimbodí i Poblet, un petit poble al sud Conca de Barberà (Tarragona) que per poc no arriba als mil habitants, però un dels llocs més atractius pel turisme gràcies al Monestir de Santa Maria de Poblet.
Fins a l’any 2006 el nom del municipi era tan sols Vimbodí, però per una moció aprovada en el ple del 6 d’octubre es va decidir afegir el nom del monestir al del municipi i des de llavors és Vimbodí i Poblet.
Entre l’Espluga de Francolí i Vinaixa i en els vessants septentrionals de les Muntanyes de Prades s’estén el terme municipal de Vimbodí i Poblet, on podem trobar la Vall i el Bosc de Poblet, declarat paratge natural d’Interès Nacional, antigament propietat del monestir i actualment allotja una estació forestal d’utilitat pública. Si ens endinsem en el Bosc de Poblet, podrem veure els Castells de Milmanda i Riudabella i l’espectacular Mirador la Pena des d’on es pot observar tota la comarca.
Hi ha evidències de què en el lloc on ara se situa Vimbodí i Poblet ja estava poblat 15.000 anys abans de Crist, segons estudis Paleoecològics efectuats en la zona del Molí del Salt. Durant l’època romana per aquest indret passava la Via Aurèlia que unia Tàrraco (Tarragona) amb Ilerda (Lleida).
El nom de Vimbodí prové de l’època d’ocupació musulmana, que en àrab significa “fill de Bodí”. El primer document que trobem que parla de la població de Vimbodí data de l’any 1079 i Ramon Berenguer IV li va atorgar la carta de població l’any 1151, poc després de l’inici de la construcció de l’Abadia de Poblet.
El carrer de les Abraçades, que uneix el carrer Major amb la placeta de la Verdura, és considerat, amb els seus 94 centímetres d’ample, el carrer més estret de tot Catalunya, ja que, com bé indica el nom, dues persones no hi passen alhora si no és abraçades.
Sens dubte el gran atractiu del municipi i la comarca és el Monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet construït l’any 1150 i en l’interior del qual es troba el que es pot considerar el panteó de la monarquia catalana-aragonesa, ja que en ell es troben les restes de Jaume I el Conqueridor, Pere el Cerimoniós, Martí l’Humà, entre altres i declarat per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat l’any 1991.
A Vimbodí i Poblet també podem trobar el Museu del Vidre, catalogat com a bé cultural d’interès local i que té els seus orígens en el primer forn de vidre documentat que data de l’any 1188, el del vidrier Guillem situat als voltants de la Font de Nerola.
A principis del segle XX la fàbrica de vidre de Vimbodí es converteix en la principal indústria del poble i comencen a arribar mestres vidriers d’arreu de Catalunya, durant 50 anys el vidre va ser una de les fonts d’ingressos del municipi, junt amb la ramaderia que encara persisteix amb algun ramat d’ovelles i cabres i el mar de vinyes que forma el triangle entre L’Espluga de Francolí, Vimbodí i el Monestir de Poblet.
Actualment en el Museu del Vidre de Vimbodí i Poblet encara podem veure demostracions de com es bufava el vidre per fer ampolles i altres objectes.
