POBLES

Les Esglésies Romàniques de la Vall de Boí: Un Tresor del Patrimoni Mundial als Pirineus.

La Vall de Boí

La Vall de Boí, situada als Pirineus de Lleida, és reconeguda per la seva extraordinària concentració d’esglésies romàniques, que han estat declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 2000. Aquest conjunt d’esglésies és un testimoni excepcional de l’arquitectura romànica i de l’art medieval a Catalunya.

Principals esglésies romàniques de la Vall de Boí

Sant Climent de Taüll

Sant Climent de Taüll: Construïda sobre un temple del segle XI, va ser consagrada el 10 de desembre 1123 per Ramon Guillem, bisbe de Roda-Barbastre. És famosa pel seu campanar de sis pisos i per les seves pintures murals, especialment el Pantocràtor, una de les obres mestres de l’art romànic català. Les pintures originals es troben al Museu d’Art de Catalunya (MNAC) i a l’església es poden contemplar reproduccions.

Santa Maria de Taüll

Santa Maria de Taüll: Consagrada l’11 de desembre del 1123, l’endemà de la consagració de Sant Climent de Taüll. És l’única església de la Vall de Boí que està ubicada al centre de la població. Té un campanar de planta quadrada i com en la majoria d’aquestes esglésies, les pintures romàniques es van traslladar a Barcelona. Actualment es poden veure reproduccions. L’absis central està presidit per l’escena de l’Epifania, amb el Nen Jesús assegut en la faldilla de la Mare de Déu i els Reis Mags en actitud d’ofrena.

Sant Joan de Boí

Sant Joan de Boí: Construïda al segle XI, és la que més elements arquitectònics conserva de la primera època. De planta basilical, és a dir allargada i rectangular, amb tres naus i un campanar de torre. Les pintures murals reprodueixen escenes bíbliques, com la Lapidació de Sant Esteve, els Joglars o el Bestiari. En aquest cas les pintures originals no es van traslladar a Barcelona, es va fer una còpia que es conserva al MNAC.

Santa Eulàlia d’Erill la Vall

Santa Eulàlia d’Erill la Vall: Construïda al segle XI i ampliació de la nau, construcció del campanar i el porxo al segle XII. Destaca per la seva torre campanar de planta quadrada i sis pisos, un dels millors de la Vall i per una còpia d’un grup escultòric del davallament de la Creu, l’únic que es conserva complet del taller d’Erill. Els originals es van repartir entre el MNAC i el Museu Episcopal de Vic. El campanar d’aquesta església conjuntament amb el de Sant Climent de Taüll, a més de la funció de comunicació a través de les campanes, també servien per vigilar el territori.

Sant Feliu de Barruera

Sant Feliu de Barruera: Construïda entre els segles XI i XII, amb aportacions barroques que es van introduir entre els segles XVII i XVIII, que posteriorment als anys setanta es van eliminar. Té un campanar de torre i conserva una nau amb volta de canó.

Sant Feliu de Barruera

La Nativitat de Durro: S’inicia la construcció al segle XII i entre els segles XVI i XVII s’obren dues capelles gòtiques en el mur lateral nord i una sagristia barroca. Es troba en un lloc elevat del poble de Durro i té un campanar de torre i una portada esculpida. En ella trobem una imatge romànica de Nicodem que en principi formava part d’un grup de davallament de la Creu.

Santa Maria de Cardet

Santa Maria de Cardet: Construïda sobre una plataforma rocosa al segle XI i reformada entre els segles XII i XIII després de l’esfondrament de la nau. Consta d’una sola nau amb un absis semicircular que és un dels més espectaculars de la Vall i un campanar d’espadanya amb els buits on són les campanes, és l’únic campanar d’aquestes característiques a tota la Vall. Aprofitant és desnivell del terreny es va fer una petita cripta, l’única de la Vall.

L’Assumpció de Cóll

L’Assumpció de Cóll: Construïda entre els segles XI i XII, amb una sola nau i un absis semicircular. Destaquen un crismó (monograma de Crist format per dues lletres X i P) i els capitells amb representacions de lluites entre homes i animals. A l’interior trobem tres piles romàniques, la baptismal, la de l’aigua beneïda i la de l’oli.

Sant Quirc de Durro

Sant Quirc de Durro: La petita ermita de Sant Quirc de Durro es va construir al segle XII a 1.500 metres d’altitud, en un turó des d’on es gaudeix d’una vista panoràmica espectacular de la vall. Aquesta ubicació elevada era comuna per les ermites, sovint construïdes en llocs apartats i amb significat espiritual. Consta d’una sola nau amb volta de canó, un petit absis semicircular a la capçalera i amb un campanar d’espadanya. L’interior és senzill, com correspon a les petites ermites de muntanya, amb una decoració austera. Els murs són de pedra, amb poques obertures, donant-li un aspecte robust i sobri.

Aquest conjunt d’esglésies és un testimoni del desenvolupament de l’arquitectura romànica als Pirineus i reflecteix la importància de la Vall de Boí com a centre religiós i cultural durant l’edat mitjana. La seva declaració com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO ressalta el seu valor universal excepcional.

La Vall de Boí no només ofereix un viatge a través de la història i l’art medieval, sinó que també permet gaudir d’un entorn natural espectacular als Pirineus.

Tags: Esglésies romàniques, Vall de Boí

Notícies semblants: