Els barcelonins quan sortim de la ciutat i anem a altres comarques estem acostumats que ens diguin que som uns pixapins, per allò de què pixem al primer arbre que trobem; dièsel, per què contaminem molt i gastem poc; camalluents, per anar molt ben vestits per anar al bosc; camacus, per dir que maco quan veiem un paisatge o una ovella o de Can Fanga, però d’on ve aquesta última denominació per referir-se als habitants de Barcelona?
A diferència dels altres sobrenoms l’expressió de Can Fanga la van encunyar els mateixos barcelonins de finals del segle XIX quan els carrers de la ciutat encara no estaven asfaltats. Ildefons Cerdà a mitjans de segle XIX va planificar la urbanització de l’Eixample, però fins que es van acabar les obres van passar dècades i la ciutat es va convertir en tot un fangal quan plovia, entre que els carrers no estaven asfaltats i les obres, amb les pluges tot el fang baixava pels carrers de Barcelona fins a anar a parar al mar.
En aquells anys existia una revista satírica “L’Esquella de la Torratxa” que recollint les crítiques dels ciutadans perquè Barcelona es convertia en un fangal cada cop que plovia, va començar a fer-se ressò i de tant insistir en la denominació de “Can Fanga” aquesta es va anar estenent i consolidant-se entre la població.
L’Esquella de la Torratxa feia articles, acudits i fins i tot van fer un poema dedicat a Can Fanga, que deia:
Estimat Sant Pere,
estàs segons veig, molt de brometa.
Per què no tanques l’aixeta?
Mira que ens ofegaràs!
Els pobres barcelonins s’enfanguen fins a la panxa.
Si veiessis quin Eixample,
com s’han posat els camins!
Enlloc trobes les passeres
i plou sempre amb un desfici
que no saps el prejudici
que porta a les bugaderes.
Fins que van acabar les obres de l’Eixample de Cerdà i es van pavimentar els carrers amb el panot tan característic de la ciutat, els ciutadans cada cop que plovia, sobretot els homes, es tacaven tota la vorera dels pantalons i les dones les sabates i les mitges. Però la denominació de “Can Fanga” per referir-se als barcelonins ha arribat fins als nostres dies.
També us pot interessar:
El panot més famós de Barcelona? Des de quan i qui el va dissenyar?
