Liz Taylor tenia uns ulls que van enamorar Hollywood i a molts dels seus espectadors, uns ulls de color violeta no gaire freqüents. Alguns apuntaven que era conseqüència de la Síndrome d’Alexandria, però existeix realment aquesta síndrome o és només una llegenda de fa milers d’anys.
Alguns afirmen que la Síndrome d’Alexandria o també anomenada “Gènesis d’Alexandria” és una mutació genètica que fa que els nadons que neixen amb els ulls de color gris o blau, abans de l’any de vida aquests es tornen de color púrpura o violeta, altres afirmen que pot ser una malaltia.
Altres característiques d’aquesta síndrome és que no tenen pel corporal, ni borrissol púbic ni facial, però no afecta el pèl del cap ni celles o pestanyes. Tenen una pell molt blanca, però contràriament al que seria previsible, no els afecten els raigs del sol, el seu sistema immunitari és molt fort pel que no pateixen gaires malalties i poden arribar a viure molts anys amb un aspecte físic que aparenta sempre tenir una dècada menys. Les dones no tenen la menstruació, però no perden la capacitat de tenir fills. Un a altra particularitat és que acostumen a tenir un cos perfecte, no guanyen pes per molt que mengin. Amb totes aquestes característiques alguns van arribar a creure que són Superhumans.
Però realment existeix la Síndrome d’Alexandria o simplement és una llegenda urbana? La primera llegenda arran d’aquest curiós detall va sorgir a l’antic Egipte ara fa un miler d’anys quan una misteriosa llum va aparèixer al cel i la gent que la va mirar va començar a canviar el color de la seva pell a més pàl·lida i els seus ulls es van tornar violetes. Van atribuir el fenomen com un acte de bruixeria i els afectats van començar a emigrar cap al nord.
Arran de la primera llegenda, sorgeix la segona a Anglaterra on van migrar els afectats per la llum d’Egipte. Diuen que el primer cas registrat d’aquest trastorn es va registrar l’any 1329 quan va néixer Alexandria Agustín, una nena amb els ulls violeta, que al llarg de la seva vida va patir els altres símptomes, va tenir fills amb el mateix trastorn i va arribar a viure més de cent anys, alguns asseguren que va arribar als 150 anys.
Científicament igual que s’ha demostrat que el causant de la progèria, malaltia que accelera l’envelliment dels infants, és una sola mutació en un gen, en el cas de la Síndrome d’Alexandria podria ser el mateix, però de moment no s’ha pogut demostrar.
La curiositat de les característiques que presenten aquestes persones són tan peculiars que és pràcticament impossible que el causant sigui un sol gen, el que significa que hauria d’haver-hi mutacions en diferents gens, a més que algun dels trets associats a la Síndrome d’Alexandria són fisiològicament impossibles, com que a la gent de pell clara no els afecti el sol o que puguin viure fins a 150 anys, quan és conegut que la persona que més temps ha viscut va morir amb 122 anys.
