Durant l’edat mitjana i fins a les acaballes del segle XVIII, existien diferents mesures tant de longitud com de capacitat, cada poble o ciutat tenia una mesura diferent fins que l’any 1799 es va adoptar el Sistema mètric decimal que tenim actualment i Barcelona va ser una gran protagonista.
Va ser durant la Revolució Francesa quan es va començar a treballar en el Sistema mètric decimal que tenim actualment. L’Acadèmia Francesa de la Ciència va veure la necessitat d’unificar les mesures de longitud i adoptaria el metre com unitat de mesura que es basaria en les dimensions de la Terra.
Per establir aquest nou sistema s’havien de fer mesuraments i l’Acadèmia de Ciències Francesa va decidir nomenar una comissió encarregada de definir el metre, partint de la base que hauria de ser igual a deumilionèsima part d’un quadrant del meridià terrestre. Per realitzar aquest mesurament es va agafar el quadrant que va des de Dunkerque al nord de França i Barcelona, passant per París. L’elecció que va fer l’Acadèmia de triar un meridià que passes per França va fer que quan es va adoptar el Sistema Mètric Decimal, ni el Regne Unit ni els Estats Units van voler adoptar-lo.
Es van fer dos grups un que, un que faria el mesuratge entre Dunkerque i Rodez i l’altre entre Rodez i Barcelona. L’encarregat de fer el tram fins a Barcelona va ser Pierre Méchain, un científic nascut a Lió encarregat del departament de mapes de la Marina francesa. Méchain va venir per primer cop a Barcelona l’any 1792 i es va allotjar en una pensió del carrer Avinyó cantonada al carrer Ample, La Fontana d’Or, des d’allà va coordinar els seus estudis.
En aquells temps immersos en plena Revolució Francesa (1789-1799), a Méchain i els seus col·laboradors els van confondre amb revolucionaris francesos i van ser arrestats pensant que els aparells que duien per fer els mesuraments eren armes d’última generació i simplement era un Cercle de Borda. Malgrat aquests entrebancs, la comissió va poder continuar treballant.
La tècnica que van utilitzar va ser la triangulació geodèsica. Van traçar una cadena de triangles, els vèrtexs dels quals eren muntanyes situades al llarg del meridià i des de cadascun dels cims es mesurava l’angle que hi havia amb els vèrtexs situats a les muntanyes pròximes.
A Barcelona, Méchain va triar per fer els mesuratges tres llocs elevats, el Castell de Montjuïc, la Torre de Sant Iu de la Catedral de Barcelona i la torre del Rellotge de la Barceloneta. A principis de 1793 ja havia acabat la feina i davant la impossibilitat de tornar al seu país a causa de la guerra entre França i Espanya, va començar a treballar des del terrat de la fonda La Fontana d’Or, fins que l’any següent ja va poder tornar a França per acabar el treball en la part francesa.
A França acaben els treballs i finalment el 10 de desembre de 1799 Napoleó Bonaparte estableix el nou Sistema Mètric Decimal amb el metre com a unitat de mesura. El lema que l’acompanyava era: “Per a tots els pobles i per a tots els temps”.
Tres anys després Méchain torna a Barcelona per continuar fent mesuraments entre la península i Eivissa, per fer càlculs més exactes de la longitud del metre, ja que en el primer estudi havia detectat alguna errada, però no va arribar a les Illes, va morir a Castelló a causa de la febre groga, altres afirmen que va ser per paludisme.
