Per conèixer la història del Park Güell, primer hem de conèixer la d’Eusebi Güell, mecenes d’Antoni Gaudí. Eusebi Güell (1846-1918) nascut a Barcelona, fill d’un tarragoní que va marxar a Cuba a fer fortuna, quan va tornar va crear diverses indústries a Catalunya, entre elles el Vapor Vell, una indústria tèxtil que va aconseguir tenir l’exclusiva de la fabricació de pana a Espanya.
Eusebi Güell va seguir les passes del seu pare i després d’estudiar Dret, Economia i Ciències aplicades es va dedicar als negocis gestionant les empreses que havia creat el seu pare i obrint altres noves. L’any 1878 va conèixer a un arquitecte acabat de llicenciar que exposava una de les seves obres en el pavelló d’Espanya de l’Exposició Universal de París, era Antoni Gaudí.
Des d’aquell moment va començar una gran amistat entre l’empresari i l’arquitecte a qui li va encarregar diverses obres com la Cripta de la Colònia Güell, on tenien la fàbrica de pana; el Palau Güell on l’empresari va establir la seva residència; el Celler Güell al Garraf; els Pavellons Güell de Pedralbes i una de les obres més importants de Gaudí el Park Güell.
Güell li va encarregar a Gaudí la construcció d’una urbanització per les famílies de la burgesia catalana de l’època en una finca que havia comprat a la Muntanya Pelada. Una urbanització als afores de la ciutat, amb unes esplèndides vistes al mar i les comarques properes. El projecte contemplava la construcció de 60 parcel·les de forma triangular.
Eusebi Güell que com empresari viatjava molt, en especial a França i Anglaterra, volia que aquella urbanització fos com els parcs residencials britànics i d’aquí el nom de Park Güell en anglès i no Parc Güell en català.
Gaudí, gran amant de la natura que sempre va saber plasmar en les seves obres, va respectar la vegetació de la Muntanya Pelada, com els garrofers o les oliveres i va introduir noves espècies de plantes mediterrànies que no requerissin molta aigua.
Les obres van començar a finals de l’any 1900, tres anys més tard ja estaven acabats els dos pavellons de l’entrada i l’escala principal, la famosa Escalinata del Drac. L’any 1907 ja es va cobrir la plaça i set anys més tard el banc de ceràmica que l’envolta.
El contractista de l’obra va fer una casa de mostra per ensenyar als possibles compradors, aquesta no va ser obra de Gaudí sinó d’un col·laborador seu, Francesc Berenguer. L’any 1906 Antoni Gaudí es va traslladar a viure en ella amb el seu pare i una neboda. Poc després Eusebi Güell va fixar la seva residència a la Casa Larrard, una casa que ja estava quan va comprar els terrenys.
Sembla que la promoció de l’obra no va tenir gaire èxit, de les 60 cases que tenien previst construir només s’havien fet dos quan van decidir abandonar les obres l’any 1914. Les dificultats de la gent per desplaçar-se fins a la Muntanya Pelada on no arribava el transport públic i la voluntat de Güell de no vendre les parcel·les sinó fer contractes d’emfiteusis, és a dir de cessió durant un determinat període d’anys a canvi d’un arrendament, va fer que no hi hagués gaire gent decidida a traslladar-se als afores de la ciutat.
A partir d’aquell moment el Park Güell es va convertir en un lloc d’interès per celebrar esdeveniments de la burgesia catalana i ja començava a ser un atractiu turístic de la ciutat de Barcelona. A la mort d’Eusebi Güell, l’any 1918, els seus hereus nets del Marquès de Comillas, ja que Eusebi Güell s’havia casat amb la filla gran del marquès, el van vendre a l’Ajuntament de Barcelona per 3.200.000 milions de pessetes, venda que es va aprovar en el Ple de l’Ajuntament de 29 de març de 1922.
L’any 1926 es va obrir al públic com a parc municipal i l’any 1984 va ser declarat com a Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco.
