
Per conèixer la història del Park GĂźell, primer hem de conèixer la d’Eusebi GĂźell, mecenes d’Antoni GaudĂ. Eusebi GĂźell (1846-1918) nascut a Barcelona, fill d’un tarragonĂ que va marxar a Cuba a fer fortuna, quan va tornar va crear diverses indĂşstries a Catalunya, entre elles el Vapor Vell, una indĂşstria tèxtil que va aconseguir tenir l’exclusiva de la fabricaciĂł de pana a Espanya.
Eusebi GĂźell va seguir les passes del seu pare i desprĂŠs d’estudiar Dret, Economia i Ciències aplicades es va dedicar als negocis gestionant les empreses que havia creat el seu pare i obrint altres noves. L’any 1878 va conèixer a un arquitecte acabat de llicenciar que exposava una de les seves obres en el pavellĂł d’Espanya de l’ExposiciĂł Universal de ParĂs, era Antoni GaudĂ.
Des d’aquell moment va començar una gran amistat entre l’empresari i l’arquitecte a qui li va encarregar diverses obres com la Cripta de la Colònia GĂźell, on tenien la fĂ brica de pana; el Palau GĂźell on l’empresari va establir la seva residència; el Celler GĂźell al Garraf; els Pavellons GĂźell de Pedralbes i una de les obres mĂŠs importants de GaudĂ el Park GĂźell.
GĂźell li va encarregar a GaudĂ la construcciĂł d’una urbanitzaciĂł per les famĂlies de la burgesia catalana de l’època en una finca que havia comprat a la Muntanya Pelada. Una urbanitzaciĂł als afores de la ciutat, amb unes esplèndides vistes al mar i les comarques properes. El projecte contemplava la construcciĂł de 60 parcel¡les de forma triangular.

Eusebi GĂźell que com empresari viatjava molt, en especial a França i Anglaterra, volia que aquella urbanitzaciĂł fos com els parcs residencials britĂ nics i d’aquĂ el nom de Park GĂźell en anglès i no Parc GĂźell en catalĂ .
GaudĂ, gran amant de la natura que sempre va saber plasmar en les seves obres, va respectar la vegetaciĂł de la Muntanya Pelada, com els garrofers o les oliveres i va introduir noves espècies de plantes mediterrĂ nies que no requerissin molta aigua.
Les obres van començar a finals de l’any 1900, tres anys mĂŠs tard ja estaven acabats els dos pavellons de l’entrada i l’escala principal, la famosa Escalinata del Drac. L’any 1907 ja es va cobrir la plaça i set anys mĂŠs tard el banc de cerĂ mica que l’envolta.

El contractista de l’obra va fer una casa de mostra per ensenyar als possibles compradors, aquesta no va ser obra de GaudĂ sinĂł d’un col¡laborador seu, Francesc Berenguer. L’any 1906 Antoni GaudĂ es va traslladar a viure en ella amb el seu pare i una neboda. Poc desprĂŠs Eusebi GĂźell va fixar la seva residència a la Casa Larrard, una casa que ja estava quan va comprar els terrenys.
Sembla que la promociĂł de l’obra no va tenir gaire èxit, de les 60 cases que tenien previst construir nomĂŠs s’havien fet dos quan van decidir abandonar les obres l’any 1914. Les dificultats de la gent per desplaçar-se fins a la Muntanya Pelada on no arribava el transport pĂşblic i la voluntat de GĂźell de no vendre les parcel¡les sinĂł fer contractes d’emfiteusis, ĂŠs a dir de cessiĂł durant un determinat perĂode d’anys a canvi d’un arrendament, va fer que no hi haguĂŠs gaire gent decidida a traslladar-se als afores de la ciutat.
A partir d’aquell moment el Park GĂźell es va convertir en un lloc d’interès per celebrar esdeveniments de la burgesia catalana i ja començava a ser un atractiu turĂstic de la ciutat de Barcelona. A la mort d’Eusebi GĂźell, l’any 1918, els seus hereus nets del Marquès de Comillas, ja que Eusebi GĂźell s’havia casat amb la filla gran del marquès, el van vendre a l’Ajuntament de Barcelona per 3.200.000 milions de pessetes, venda que es va aprovar en el Ple de l’Ajuntament de 29 de març de 1922.
L’any 1926 es va obrir al pĂşblic com a parc municipal i l’any 1984 va ser declarat com a Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco.












