Empuriabrava, la Marina Residencial més gran del món i el Port Esportiu més gran d’Europa


Fa seixanta anys Empuriabrava no existia, eren terres destinades a l’agricultura i ramaderia, una zona de pastures amb cinc masos de grans propietaris i anant cap a la costa ens endinsàvem en els Aiguamolls de l’Empordà. Cap als anys seixanta es va plantejar un gran projecte per fer una urbanització de luxe, volien fer una marina residencial de luxe amb un aeroclub com un que s’havia pensat fer a Florida als Estats Units, però recordant una mica la romàntica Venècia.

Quan es va presentar el projecte a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, va haver-hi molta oposició per part dels pagesos i ramaders, però finalment l’any 1967 es va aprovar i es constitueix una societat, Eurobrava, S.A., formada pel propietari de quatre dels cinc masos que hi havia a la zona i dos empresaris. Abans que s’aprovés ja s’havien fet alguns canals i carrers sense autorització, però el projecte va continuar endavant i es van començar a construir els habitatges.

Entre els anys 1967 i 1975 el que llavors era una urbanització de Castelló d’Empúries, va tenir un gran èxit turístic, en especial dels alemanys que van ser grans compradors d’aquelles cases envoltades d’aigua, enmig de l’Empordà.

L’any 1975 es va iniciar una segona fase per ampliar 600 hectàrees més del que es fixava en el projecte inicial. L’any 1967 no hi havia la consciència ecològica que tenim avui en dia i no es va tenir en compte la importància de protegir aquelles terres que formaven part dels Aiguamolls de l’Empordà i es va construir. Recordem que els Aiguamolls de l’Empordà no van ser declarats com a parc natural fins a l’octubre de 1983.

Malgrat que no hi havia la protecció que tenen avui, la segona fase del projecte d’Empuriabrava va tenir una forta oposició i va sorgir un moviment ecologista que intentava aturar l’ampliació planificada, on es contemplava fer un canal navegable fins a la capital de l’Alt Empordà, una vintena de quilòmetres de canal fins a Figueres.

Finalment, els moviments ecologistes que es van mobilitzar, unit a la crisi econòmica de mitjans dels setanta, van aconseguir que el projecte d’ampliació no prosperés i per evitar futures especulacions, es va declarar com a zona protegida per part de la Generalitat de Catalunya.

Avui en dia Empuriabrava està constituïda com una entitat de població pertanyent al municipi de Castelló d’Empúries, considerada com la Marina Residencial més gran del món i el port esportiu més gran d’Europa. Amb una xarxa de 23 km de canals navegables té 5.000 embarcadors, 700 d’ells destinats als visitants que poden atracar embarcacions de fins a 26 metres d’eslora. La major part de les cases tenen garatge i jardí amb accés privat al canal per poder sortir amb les seves embarcacions cap al mar. Actualment, consten 6.915 habitants censats (2019) però a l’estiu la xifra pot augmentar fins als 75.000.

A més d’Empuriabrava, en el rànquing dels ports esportius més grans de l’Estat espanyol, figuren altres quatre ports catalans. El Top Ten dels Ports esportius més grans de l’Estat segons el nombre d’embarcaments:

🚤  1. La Marina d’Empuriabrava, Catalunya – 5.000
🚤  2. Club Nàutic Port Ginesta a Sitges, Catalunya – 1.528
🚤  3. Port Esportiu Tomás Maestre, Múrcia – 1.519
🚤  4. La Marina del Cantábrico, Cantàbria – 1.300
🚤  5. Reial Club Nàutic de València, País Valencià – 1.202
🚤  6. La Marina de l’Escala, Catalunya – 1.151
🚤  7. Port de Sotogrande, Andalusia – 1.164
🚤  8. La Marina de Benalmádena, Andalusia – 1.140
🚤  9. El Port de Mataró, Catalunya – 1.081
🚤  10. El Club Nàutic d’El Masnou, Catalunya – 1.081