Sabíeu que la plaça de Catalunya de Barcelona no hauria d’existir? No estava prevista en el Pla Cerdà


Sabíeu que el que avui en dia és la plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat de Barcelona no hauria d’existir? Doncs efectivament, si s’hagués seguit al peu de la lletra el Pla Cerdà de 1860 que definia el Pla Urbanístic de l’Eixample, el lloc que ocupa l’actual plaça de Catalunya seria una illa més de l’Eixample barceloní.

Ildefons Cerdà havia previst que el centre de Barcelona seria la plaça de les Glòries en la que s’unirien les tres vies principals de la ciutat, l’avinguda Diagonal, la Gran Via i l’avinguda Meridiana. Però recordem els orígens de la plaça de Catalunya.

Fins que es van enderrocar les muralles que protegien la ciutat, l’actual plaça de Catalunya no era més que una esplanada als afores de la ciutat, just davant d’una de les portes principals de la muralla, la porta ‘dels Orbs’, actual Portal de l’Àngel. Allà es feien mercats i sortien els carruatges i cavalls per anar als pobles dels voltants on estava prohibit construir.

A l’estiu del 1854 les muralles van ser enderrocades i la porta ‘dels Orbs’ destruïda. Des de llavors el que connectaria la ciutat vella amb el nou Eixample seria el Portal de l’Àngel. Anterior a Pla Cerdà es va fer un altre pla urbanístic, el Pla Rovira de 1859 que sí que contemplava la construcció d’una plaça en aquella ubicació on es farien teatres, cafès i barraques de fires.

El Pla Rovira era el preferit de l’Ajuntament i de la burgesia catalana, que no veien amb bons ulls que Cerdà volgués fer el centre neuràlgic de la ciutat a les Glòries, ja que en aquell moment aquell indret era un descampat sense cap construcció al voltant. En canvi, sí que tenia previst que aquella esplanada per on se sortia de la ciutat fos una gran plaça.

Dos anys abans de l’enderrocament de les muralles s’havia començat a construir una estació de trens al que ara és la cantonada de Rambla Catalunya amb la Ronda Universitat i carrer Vergara, l’anomenada estació de Martorell que llavors estava ubicada als afores de la ciutat. La primera línia espanyola de doble via inaugurada l’any 1861 que feia el trajecte entre Barcelona i Martorell, d’aquí el nom. La concessionària d’aquesta línia era la ‘Compañía de los Caminos de Hierro del Centro de Catalunya’.

Aquesta estació era un inconvenient per urbanitzar l’eixample i per la freqüència dels accidents que es produïen en creuar les vies, tant de persones com de carruatges, l’any 1869 es va decidir traslladar-la, encara que hi ha opinions discordants. Mentre uns diuen que la van traslladar a la que avui en dia és l’estació de França, altres opinen que va anar a parar a les Drassanes, al final de l’actual Paral·lel. El cas és que l’any 1882 es va tancar i va quedar abandonada fins que es va enderrocar l’any 1884 i es va començar a urbanitzar l’actual plaça de Catalunya.

També us pot interessar:

Història de la Rambla de Barcelona. Per què té cinc trams diferenciats?