Les cases de l’Onyar també conegudes com a les cases penjades o del riu, juntament amb la catedral i la mostra Girona temps de Flors, s’han convertit en icones de la ciutat dels quatre rius. No sempre aquestes cases pintades de colors i desiguals que reflecteixen els seus colors en l’aigua del riu han agradat a tothom, repassem la seva història.
Fins al segle XIX hi havia una muralla seguint el curs del riu on s’anaven adossant habitatges que aprofitaven la muralla com a paret mestra. Un cop enderrocada la muralla es van anar fent nous edificis substituint aquells que estaven enganxats a la muralla. Encara que sempre parlem de les façanes de les cases de l’Onyar, realment el que es veu des del riu és la part posterior de les cases, la façana principal dona als carrers Ballesteries i Calderers, en el tram de la Rambla i el carrer de l’Argenteria.
Aquestes cases que avui en dia han estat fotografiades milers i milers de vegades, van tenir moltes crítiques per part de personatges il·lustres com l’escriptor gironí Joaquim Ruyra que l’any 1959 va publicar en l’Auca Comercial de la ciutat que aquestes cases que es veien a banda i banda del riu eren: “malgirbades, desiguals i tosques, formant un conjunt virolat com una munió de captaires vestits amb robes apedaçades amb tota mena de parracs. Cap arquitecte ha ideat una sola de llurs línies; han crescut sense art ni regla, seguint les sinuositats del riu i adoptant amb franquesa, a la vista de tothom, l’actitud més convenient per llençar a l’aigua llurs immundícies”.
Així descrivia les Cases de l’Onyar Josep Pla en el seu llibre ‘Girona, un llibre de records’: “Les cases que donen al riu són generalment estretes, espigades, molt altes, i semblen lligades, una amb l’altra, pels colzes. Sobre les façanes insuficients, posades de perfil, aquestes cases solen tenir tot el que solen presentar les façanes ordinàries. Això produeix l’aparició, en elles, d’una copiosíssima quantitat d’obertures de tota mena: finestres, finestrons, balcons, portes, forats i lluernes”.
Al llarg del segle XX les cases es van anar degradant i necessitaven una rehabilitació urgent, que es va iniciar l’any 1982, recuperant aquells colors cridaners que tenien originàriament. L’any 2002 es va fer una segona rehabilitació, repintant algunes i reparant balcons i altres elements deteriorats pel pas del temps.
De totes les cases de l’Onyar destaca la casa Masó, on va néixer Rafael Masó, un arquitecte que a principis del segle XX va ser considerat com un dels precursors del moviment noucentista. És l’única que es pot visitar, en realitat són quatre cases unides que la família Masó va anar comprant al costat de la seva. El mobiliari i la decoració s’ha conservat tal com estava en l’època noucentista. Destaca la seva façana blanca amb fusteria de color blau i les rajoles grogues típiques de la ceràmica de la Bisbal.
Masó quan va fer una remodelació entre els anys 1911-1912 va voler pintar la façana del darrere de color blanc perquè ressaltes entre les altres, afegint la ceràmica vidriada groga que amb les persianes de fusta, el blau de les finestres i el verd de les plantes, donen un toc de color a la Casa Masó.
El conjunt de les cases de l’Onyar està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
