El Toc Manual de Campanes ja és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, així ho va anunciar la Unesco el 30 de novembre passat en una reunió celebrada a Rabat al Marroc. Amb aquesta declaració, potser s’acabaran els enfrontaments que darrerament s’han produït en diversos municipis de Catalunya entre els veïns partidaris de mantenir aquest costum tan arrelat als nostres pobles i els visitants a qui els molesta el toc de campanes.
Recordem que l’estiu de l’any passat les campanes de l’església de Santa Maria dels Turers del Barri Vell de Banyoles van deixar de tocar perquè molestaven als visitants d’uns pisos turístics que hi ha per la zona. Després de manifestacions i moltes discussions, finalment el consistori, tres mesos després, va declarar el toc de campanes com a Bé cultural a protegir i van tornar a repicar.
En la resolució del Comitè del Patrimoni Immaterial de la Unesco, expliquen que “persones de totes les edats, gèneres, procedències i nivells socioeconòmics d’Espanya s’identifiquen amb el so de les campanes, que estan associades a les festes de més de 8.000 municipis”.
Actualment, existeixen diverses associacions de campaners voluntaris que són els responsables de mantenir aquesta tradició. El repic de campanes s’ha mantingut al llarg de molts segles com un llenguatge universal. Segons la Unesco existeix una gran varietat de sons en funció de la tècnica, com el repic, el volteig o el mig volteig i més de 30 tonalitats.
La campana sempre ha estat un mitjà de comunicació, sobretot quan no teníem altres mitjans d’informació. Més enllà de tocar les hores i els quarts, s’utilitzaven per anunciar les festes, el toc de vigília, el del pregó, el de vespres, el d’ofici, el de processó o com avís de la mort d’algun veí o l’anunci de l’any nou.
Al voltant de les campanes també van anar sorgint molts costums o llegendes, en destacarem un, el Toc d’Oració del Rei que es feia a la Seu de Barcelona a les dues del migdia en commemoració de l’hora que Felip V va entrar a Barcelona. El primer Borbó per humiliar més als catalans que li havien presentat resistència en el setge a la ciutat (1713-1714), va establir aquest toc com obligatori cada migdia.
En el llibre Les campanes de Joan Amades, fa menció a aquest fet, amb aquestes paraules:
Tots en som, de botiflers,
la campana també ho és;
no el volíem I ja el tenim,
el botxí de Felip V.
Tots en som, de vigatans,
tant som ara com abans;
no el volíem I ja el tenim,
el traïdor de Felip V.
❗️La @UNESCO declara el toc manual de campanes Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Actualment hi ha nombroses agrupacions arreu del país dedicades a recuperar els tocs festius manuals.
🙌🏽 Felicitats als qui manteniu viva la tradició, sou patrimoni de la humanitat! pic.twitter.com/hfmHiP8jy3
— Cultura (@cultura_cat) November 30, 2022
També us pot interessar:
Banyoles declara el so de les campanes com a Bé cultural a protegir (28.10.2021)
