Les reserves de la biosfera són territoris marins o terrestres representatius de la diversitat dels hàbitats del planeta, la diversitat biològica i cultural. Territoris d’especial protecció a qui la UNESCO els hi atorga aquest reconeixement. Són espais del planeta reconeguts pel seu interès científic en els aspectes ecològic, biològic i cultural, on els humans hem de procurar la seva conservació i sostenibilitat.
Per impulsar aquesta protecció, l’any 1974 l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), amb el suport dels governs de molts països del món, va crear les Reserves de la Biosfera, perquè aquests territoris es gestionin de forma apropiada on puguin conviure els éssers humans i la natura garantint la conservació dels diferents ecosistemes del planeta.
Espanya és el país amb més reserves de la biosfera del món, amb un total de 53. Cinc d’elles estan en els Països Catalans:
CATALUNYA
– Massís del Montseny: “La Reserva de Biosfera del Montseny fa olor de bosc i boira, sona a rius vius i ens regala colors intensos i canviants. Aquí, hi ha ecosistemes resilients i dinàmics. Les persones que habiten la reserva han estat, per moltes generacions, part fonamental de la seva conservació. Compromeses amb el medi ambient i amb el Montseny – la seva llar -, ens conviden a celebrar la vida!”, així defineix la UNESCO el Massís del Montseny.
De la fauna destaca el Tritó en perill d’extinció, de la vegetació els 18 arbres monumentals amb el castanyer més gros de Catalunya i del seu paisatge que es resisteix al canvi des de fa milers d’anys amb els prats on encara podem trobar ramats, les granges i les esglésies.
– Terres de l’Ebre: Des del 2013 les Terres de l’Ebre són considerades com a reserva de la biosfera per la seva riquesa paisatgística, els seus ecosistemes mediterranis i el seu model de conservació de la biodiversitat.
Agricultors, ramaders, pescadors, veïns i turistes conviuen amb la flora i la fauna de territori, des del parc natural dels Ports fins al parc natural del Delta de l’Ebre i s’estenen des de la Serra del Montsià a la de Cardó-Boix.
PAÍS VALENCIÀ
– Vall del Cabriel: És el massís muntanyós de naturalesa calcària més gran de l’Europa mediterrània, amb una fauna molt rica com la cabra muntesa, rapinyaires rupícoles, ocells d’alta muntanya, una nodrida comunitat d’amfibis, llúdries i una bona població de truites. El riu Cabriel que dona nom a la vall s’estén també per terres de l’Aragó i Castella la Manxa, és un dels més nets d’Europa.
– Alt Túria: Reserva de la biosfera compartida amb Castella la Manxa, un territori de 67.080 hectàrees, protegit al llarg del curs alt del riu Túria on s’alternen muntanyes de formacions rocoses, llits fluvials, aiguamolls i llacunes. La vegetació és de pins, roures i ginebres i La fauna del territori comprèn, entre altres espècies, ocells esteparis, llebres ibèriques, conills europeus, merles aquàtiques i gripaus llevadors, així com dues espècies endèmiques de peixos d’aigua dolça, com el barb cua-roig.
ILLES BALEARS
– Menorca: La UNESCO va declarar Menorca com a reserva de la biosfera l’any 1993 per la compatibilitat que han aconseguit entre les activitats econòmiques derivades del gran turisme que té l’illa, amb el consum de recursos i la conservació del seu paisatge i patrimoni.
Amb una superfície d’uns 700 km² i 200 km de costa, Menorca compta amb significatius valors ambientals, destacant els seus valuosos paisatges agrícoles, que donen personalitat a l’illa i contribueixen de manera decisiva a la conservació dels ecosistemes illencs. El patrimoni històric artístic és un altre aspecte excel·lent per la seva amplitud i singularitat.
