Arribar a Montfalcó Murallat és fer un viatge per l’edat mitjana. Sens dubte és un dels pobles medievals més bonics de Catalunya i potser de l’Estat. Un petit poble que pertany al municipi de les Oluges a la comarca de la Segarra de Lleida, situat en un turó damunt la confluència del Sió i la riera de Vergós, amb unes espectaculars vistes a tota la comarca.
A diferència de molts altres pobles que a mesura que anaven creixent, enderrocaven les muralles, Montfalcó Murallat la conserva intacta, amb alguna reconstrucció. Tot el poble és una fortalesa, plena d’història. El seu origen es remunta al segle X quan els musulmans es van establir a la zona. Quan al segle XI es va reconquerir la comarca, els cristians van començar a construir esglésies, castells i veritables fortaleses per defensar-se de possibles atacs dels sarraïns i garantir la presència cristiana a la zona.
L’origen del nom del poble el trobem en el Castell de Montfalcó que va construir el comte de Berga, Bernat I en el segle XI i que es va integrar al comtat de Cerdanya. Al llarg dels segles el castell va passar per diferents mans de nobles catalans, fins que al segle XIX es van abolir els senyorius.
Per la seva situació estratègica ha estat escenari en diferents guerres i disputes que durant segles sorgien entre els nobles rivals o entre els nobles i el rei. L’any 1301 va resistir durant setmanes a l’atac de les tropes de Jaume II i durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) que enfrontava al rei Joan II d’Aragó, comte de Barcelona i les institucions catalanes rebels, sota el comandament de la Diputació del General del Principat de Catalunya i el Consell del Principat. Tots dos bàndols volien tenir el control del territori.
Durant la Guerra dels Segadors (1640 -1652), Montfalcó va ser el refugi de les forces catalanes i franceses, el castell es va convertir en una fortalesa inexpugnable. Arran de la resistència que van fer dins el recinte emmurallat, va sorgir una llegenda.
LA LLEGENDA DE MONTFALCÓ
Diu la llegenda que els habitants de Montfalcó Murallat, després de perdre una batalla al camp van retrocedir i es van confinar dins la fortalesa. Els enemics que estaven fora els van assetjar perquè es rendissin si no volien morir de gana, però els de Montfalcó es resistien. La tàctica dels assetjadors va ser la mateixa que havia fet el Cid Campeador durant el setge de València. Van començar a llençar missatges amb les catapultes als de dins la fortalesa, els missatges anaven lligats a un tros de pa, amb la finalitat que els assetjats es barallessin entre ells pel menjar. Més enllà de barallar-se, van respondre de la mateixa manera, enviaven missatges desafiants enganxats a peixos. Van ser els assetjadors els que es van cansar abans i van aixecar el cèrcol.
Ningú s’explicava com els de Montfalcó tenien peix fresc si no podien sortir de la fortalesa, però segons diu la llegenda, hi havia un túnel que comunica Montfalcó amb les Oluges, al que anomenaven mina i per allà entraven els vivers per poder subsistir.
Les cases actuals de la vila estan adossades a la muralla per la part interior. A l’exterior han respectat l’entorn i no han construït. En els darrers anys s’ha convertit en un destí de turisme rural. L’any 2022 tenia tan sols 21 habitants.
