El Parc del Laberint d’Horta ubicat als peus de la Serra de Collserola dins del districte d’Horta-Guinardó, és el jardí més antic de la Ciutat de Barcelona. Es va començar a construir a finals del segle XVIII en una finca que havia heretat Joan Antoni Desvalls, marquès de Llupià, del Poal i d’Alfarràs, al poble d’Horta, llavors un municipi independent fins que va ser annexionat a Barcelona l’any 1904.
Desvalls, un gran estudiós de l’època i amant de la cultura, la història i la política, va decidir fer un jardí neoclàssic i l’any 1794 es van iniciar les obres, encarregant el jardí a l’escultor, arquitecte i enginyer italià, Domenico Bagutti. El mateix Desvalls va col·laborar en el disseny. El parc ocupava un total de 54,07 hectàrees.
Està format per 750 metres de xiprers retallats i s’inspira en el mite de Teseu: qui aconsegueix arribar al centre del laberint trobarà l’amor com a recompensa. Desvalls volia un jardí amb un laberint de xiprers, escultures i relleus en representació de la mitologia grecoromana que simbolitzen els diversos nivells de l’amor.
Tot un jardí romàntic d’estil neoclàssic, amb una gran varietat de botànica, petits temples, canals d’aigua i escultures. A la dècada dels setanta del segle passat es va cedir a l’Ajuntament de Barcelona, convertint-se en un nou atractiu per a la ciutat. Actualment, ocupa una superfície de 9 hectàrees dividides en dues parts: el jardí neoclàssic i el jardí romàntic.
A l’entrada trobem un escrit que fa referència al mite de Teseu i el laberint de Creta:
Entra, sortiràs sense marrada,
el laberint és senzill,
no és necessari el cabdell
que va donar Ariadna a Teseu.
