Avui en dia trobem torrons de tots els gustos i cada any els professionals de la pastisseria i d’aquest dolç tan típic de les festes nadalenques, ens sorprenen amb nous sabors, com el que ha tret aquest any Torrons Vicenç de gust de Chupa Chup de nata i maduixa. Però quin és l’origen del torró?
Hi ha diverses teories i llegendes, com que el nom es deu a un pastisser de Barcelona de cognom Turró, o del ‘torrat’ que era una barreja de mel i fruit secs que es feia coure al forn a Xixona o que va sorgir d’un concurs de cuina àrab, entre altres.
A Xixona també hi ha una llegenda, la del Torró i la Princesa escandinava que diu: “Per aquells temps, el Rei va contraure matrimoni amb una princesa escandinava, per la qual cosa aquesta va haver de venir a aquestes terres deixant enrere el seu fred país d’origen. La princesa es va sentir molt trista perquè no podia gaudir dels bells paisatges del seu país plens de neus perpètues. El rei, desesperat per veure a la nova reina decaiguda, per a evitar la seva tristesa, va tenir la idea de plantar per tots els seus territoris, al voltant del castell, milers d’ametllers. D’aquesta manera, quan els ametllers van florir, van sembrar el paisatge de tonalitats blanques, de tal mode que tot semblava nevat, i la princesa va tornar a recuperar la seva felicitat. Els habitants de Xixona, a partir d’aquest moment, van aprendre a recollir els fruits dels ametllers i a tractar-los, elaborant així les primeres mostres de torró i derivats”.
Hi ha dades que al segle XVI a Xixona (llavors Sexona) ja elaboraven torrons, així ho reconeix el Consell Regulador de les Indicacions Geogràfiques Protegides del Torró de Xixona i Alacant, però va ser un dolç importat pels àrabs que van introduir a la Península el costum de barrejar els fruits secs amb la mel. Molt abans, segurament els grecs o els romans també feien elaboracions similars, en especial per a ingerir durant els llargs viatges, en les lluites de gladiadors o pels esportistes que participaven en els Jocs Olímpics de l’antiga Grècia, per ser un producte molt energètic.
Els fruits secs amb els quals s’elaboraven els torrons depenia del que es cultivava a cada regió. A la Manxa, Extremadura i l’oest d’Andalusia es feien a base de pinyons i nous, a la costa sud-est de la Península i el País Valencià a base d’ametlles torrades.
Es creu que va ser Felip II (1556-1598) el que a introduir el costum de menjar i regalar torrons per les festes nadalenques. Hi ha dades documentades que diuen que en aquells temps les autoritats alacantines es gastaven molts diners regalant torrons als professionals que els hi donaven servei, inclòs a vegades servien com a forma de pagament de part dels salaris.
Més endavant es va introduir la clara d’ou com emulgent de la mel, sorgint així el Torró d’Alacant. A partir del segle XVIII Xixona es va convertint en la capital del torró, tal com el coneixem avui en dia. Quan a Xixona tenien escassetat d’ametlles i mel, van començar a afegir una mica de sucre, el que va fer que tingués una textura més tova, així va sorgir el Torró de Xixona.
Des de llavors, fins ara s’han anat afegint nous productes, com el massapà, les fruites confitades, la xocolata, els licors o totes les novetats impensables que s’estan introduint en el segle XXI.
També us pot interessar: Recepta de Cuina, Com es fa – Torró de mojito
