L’origen dels gegants el trobem en la celebració de la festa religiosa del Corpus i les processons que es feien per tots els pobles i ciutats. Cap al segle XV s’acostumava a fer un teatre itinerant per acompanyar les processons en el que tenien la figura del drac que representava el mal, el lleó, l’àliga el bou i l’home representant els quatre evangelistes, els arcàngels i el rei David amb Goliat, entre altres.
La primera notícia que es té dels Gegants és del 1424 on apareix el primer gegant Goliat a Barcelona. Tot just aquest any es compleixen els sis-cents anys d’història d’aquesta tradició, que amb el pas dels segles ha canviat el seu sentit religiós per un més lúdic i festiu.
En un principi aquestes figures eren representades per homes disfressats i pujats sobre xanques perquè semblessin gegants. Van anar avançant incloent-hi màscares i altres objectes, fins que es va inventar la carcassa rígida que recobreix a l’home que la porta. A poc a poc aquests gegants es van anar introduint en les festes dels pobles, acabant convertint-se en un element identitari de cada poble o ciutat.
El fet que ja tinguessin una carcassa per a cada figura, va permetre tenir els gegants disponibles durant tot l’any i no només per les festes, per això es va anar agafant el costum de viatjar per a celebrar les festes d’altres pobles i ciutats. Els gegants passen a ser propietat del que es fa càrrec de guardar-los durant tot l’any, normalment els ajuntaments i llavors es crea la parella que acostumen a dur noms relacionats amb el poble.
Amb el pas dels anys es va convertir en una tradició, fins i tot les dones de la burgesia barcelonina esperaven a veure la geganta de la Ciutat quan sortia per Corpus, per a veure quin vestit duia per inspirar-se. La geganta cada any canviava d’indumentària, acostumava a anar a la moda, en canvi, el gegant sempre anava igual.
Al segle XX s’inicia el moviment geganter tal com el coneixem actualment. L’any 1902 es fa la que és considerada com a la primera trobada gegantera amb el “Concurs de Gegants, Nans i Monstres Típichs”, celebrat a Barcelona. Era el primer cop que gegants de diferents localitats es trobaven en una mateixa ciutat. Aquestes trobades es van anar perdent durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco.
En el període de la guerra civil (1936-1939), molts gegants es perden o són cremats, com els gegants de Santa Maria del Mar que els van crema amb tot l’arxiu de la Basílica a inicis de la guerra. En acabar la guerra i durant la dictadura franquista tornen a participar de les festes del Corpus, però molts dels que duien símbols catalanistes van desaparèixer.
Quan es recupera la democràcia es recuperen moltes tradicions que havien estat quaranta anys prohibides, com el carnestoltes i els gegants tornen a omplir els carrers els dies de festa. És quan torna a sorgir el moviment geganter tan arrelat a Catalunya. Les colles geganteres comencen a participar en grans esdeveniments, com el Mundial de Futbol del 1982 celebrat a Espanya, en el Primer Congrés de Cultura Tradicional i Popular Catalana on es va crear la federació gegantera d’àmbit nacional i la Primera Trobada de Gegants de Matadepera en la que van participar més de 200 gegants o les cavalcades de la Mercè de Barcelona.
En aquests darrers quaranta anys sorgeix un moviment associatiu molt important al voltant dels gegants, apareixen nous constructors, es recuperen figures oblidades i se’n creen de noves en poblacions sense cap tradició anterior. Les colles es converteixen en associacions legalment constituïdes que actuen com a figures identitàries de la seva població. Amb motiu de la celebració dels 600 anys d’història dels gegants de Barcelona, el pròxim 28 d’abril es fa al Passeig de Lluís Companys (Arc de Triomf) la Trobada Nacional de Gegants en la que participaran 230 colles geganteres.
