Situada al cor de la comarca de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona, Montblanc és molt més que la capital d’aquesta regió rural i muntanyosa. Amb una població de 7.550 habitants (segons dades de l’INE del 2024) i una extensió de 91,11 km² que el converteixen en el municipi més gran de la comarca, Montblanc combina un ric patrimoni històric amb un entorn natural privilegiat i la seva icònica muralla, sovint considerada una de les millors conservades de Catalunya.
Montblanc deu el seu nom al turó del Pla de Santa Bàrbara, un petit promontori al centre del nucli antic on, segons la tradició, la terra era tan pobra que es deia “mont blanc” (mont erm o estèril). La vila es troba a uns 350 metres d’altitud, al sud de la comarca, en una depressió formada per la confluència dels rius Francolí i Anguera. El seu terme municipal, delimitat per la serra de Miramar i les Muntanyes de Prades, inclou agregats com Prenafeta, la Guàrdia dels Prats, Lilla, Rojals i el Pinetell, a més de llogarrets com els Cogullons o la Barceloneta.
La història de Montblanc es remunta al segle XI, quan les primeres ocupacions humanes es consoliden després de la Reconquesta. El 1163, Alfons I va atorgar la carta de població a Pere Berenguer de Vilafranca, marcant l’inici del seu creixement. Al segle XIV, sota Pere III el Cerimoniós, Montblanc va viure la seva màxima esplendor, convertint-se en una de les ciutats més importants de Catalunya.
El 1387, se li va concedir el títol de Vila Ducal, un privilegi que encara avui ressona en la seva identitat. El 1947, el nucli antic va ser declarat Conjunt Monumental i Artístic, i el 1998, les pintures rupestres del terme van ser reconegudes com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
Sens dubte, un dels elements més emblemàtics de Montblanc és la seva muralla medieval, construïda al segle XIV per ordre de Pere III el Cerimoniós durant la guerra contra Pere el Cruel de Castella. Amb un perímetre de 1.700 metres, es creu que el recinte comptava originalment amb una trentena de torres merletades i cinc portals principals, com els de Sant Jordi, Bové i el Foradot. Avui, es conserven 25 torres i gran part del traçat original, fet que ha portat molts a considerar-la una de les muralles millor preservades de Catalunya.
Però, és realment “una de les millors conservades”? Experts com els de Catalunya Medieval i guies turístics locals coincideixen que, tot i no ser la més extensa ni la més alta, la muralla de Montblanc destaca per la seva integritat estructural i la possibilitat de recórrer-la gairebé íntegrament. El pas de ronda, obert als visitants, permet caminar per trams com el Baluard de Santa Anna o la Torre del Foradot, oferint vistes espectaculars del poble i del Parc Natural de les Muntanyes de Prades. A diferència d’altres recintes medievals, que han estat parcialment enderrocats o absorbits per l’urbanisme modern, Montblanc ha mantingut el seu clos emmurallat com una frontera viva entre el nucli històric i l’eixample del segle XX.
La conservació no ha estat casual. A partir del segle XVII, algunes torres van ser venudes a particulars i convertides en habitatges, però des de finals del segle XX, l’Ajuntament i la societat civil han impulsat una restauració meticulosa. Aquesta feina ha estat clau perquè el recinte sigui visitable i funcional, com demostra la seva utilització durant la Setmana Medieval, quan es recrea la llegenda de Sant Jordi amb representacions al Portalet del Foradot.
Més enllà de la muralla, Montblanc ofereix un teixit cultural vibrant. L’església de Santa Maria la Major, coneguda com la “Catedral de la Muntanya”, és un impressionant temple gòtic del segle XIV, encara que inacabat per la Pesta Negra i amb una façana barroca del segle XVII. Altres punts d’interès inclouen el Palau Reial, el Celler Cooperatiu modernista de Cèsar Martinell i el Museu Comarcal de la Conca de Barberà, que explora la història local des del Paleolític fins avui.
Molts pobles de Catalunya tenen la seva pròpia llegenda, però sense dubte la més coneguda de totes és la Llegenda de Sant Jordi, que segons Joan Amades i la tradició popular catalana va tenir lloc en la vila de Montblanc. Aquesta història, que combina elements medievals amb un fort simbolisme cultural, ha donat a Montblanc un lloc especial en l’imaginari col·lectiu.
El Portal de Sant Jordi, una de les entrades principals de la muralla medieval, es considera el punt on el cavaller va derrotar el drac. A més, la tradició afirma que el combat va tenir lloc al Pla de Santa Bàrbara, el turó que domina el poble, o a les coves properes de la serra de Miramar, on el drac podria haver tingut el seu cau.
