La clotxa és un plat tradicional de les Terres de l’Ebre, especialment arrelat a les comarques de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, a la província de Tarragona. És un exemple perfecte de la cuina de subsistència i d’aprofitament, nascut de la necessitat dels pagesos i treballadors del camp de tenir un àpat senzill, nutritiu i fàcil de transportar durant les llargues jornades de treball a la vinya o als camps d’oliveres. Avui dia, s’ha convertit en un símbol gastronòmic de la zona, celebrat amb festes populars i jornades gastronòmiques.
L’origen de la clotxa es remunta a temps antics, probablement amb influències que es poden traçar fins a l’època medieval o fins i tot més enllà, quan els ibers ja consumien peix en salaó amb pa, segons algunes fonts històriques. El nom “clotxa” podria derivar d’una arrel preromana indoeuropea, ‘kloptika‘, relacionada amb “clot” o “forat”, en referència al pa buidat que serveix de recipient. Aquest plat era l’esmorzar o dinar típic dels pagesos i pastors, especialment durant l’hivern, quan es collien olives o es veremava, ja que els seus ingredients eren fàcils de conservar i transportar.
La clotxa reflecteix l’autenticitat rural de les Terres de l’Ebre: pa de pagès, oli d’oliva, verdures escalivades i peix salat, com l’arengada o la sardina de casc, eren productes bàsics a l’abast de la gent humil. Era un àpat complet i calòric, ideal per suportar el fred i l’esforç físic. Amb el temps, la clotxa va transcendir el seu origen funcional i es va incorporar a la cultura popular, mantenint-se viva gràcies a la tradició oral i a les festes com la Festa de la Clotxa, que se celebra des del 2003 a la Ribera d’Ebre i que rota pels pobles de la comarca, o les ‘clotxades‘ populars de la Terra Alta.
La recepta Tradicional de la Clotxa és senzilla de preparar, però la seva màgia rau en la qualitat dels ingredients i la cocció a la brasa, que li dona un gust especial.
Ingredients:
- 1 pa de pagès rodó de mig quilo aproximadament.
- 1 tomàquet madur o 2 de petits, com els de penjar.
- 1 ceba petita.
- 2-3 grans d’all.
- 1 arengada o sardina de casc, en salaó.
- Oli d’oliva verge extra, preferiblement de les Terres de l’Ebre.
- Sal (opcional, ja que l’arengada ja és salada).
Preparació:
Escalivar les verdures: Encén una brasa (tradicionalment es feia al camp amb llenya). Col·loca el tomàquet, la ceba i els alls (amb pell) sobre una graella i deixa’ls coure lentament fins que estiguin tous i lleugerament socarrats. Si no tens brasa, pots fer-ho al forn a 200 °C durant uns 30-40 minuts.
Mentre les verdures s’escaliven, posa l’arengada a la brasa uns minuts per cada costat, fins que la pell es dauri i es pugui desprendre fàcilment. Si la fas al forn, embolica-la amb paper d’alumini per evitar l’olor intensa.
Talla el pa de pagès per la meitat i buida’n la molla d’una de les parts, deixant un forat com si fos un bol. Reserva la molla per a després. Frega l’interior del pa amb una mica d’oli d’oliva. Pela el tomàquet escalivat i aixafa’l dins del pa amb una cullera, com si fessis pa amb tomàquet. Afegeix-hi la ceba tallada a trossos, els alls pelats i l’arengada neta d’espines i pell, desfeta en bocins.
Rega-ho tot amb un bon raig d’oli d’oliva verge extra, que lligarà els sabors i aportarà sucositat.
Torra lleugerament la molla reservada a la brasa (o al forn) i utilitza-la per tapar el pa farcit, com una closca.
La clotxa es menja calenta o tèbia, tradicionalment amb les mans, acompanyada d’un got de vi de la Terra Alta, com un negre de garnatxa o un blanc fresc. És molt més que un plat, és una finestra a la vida rural de les Terres de l’Ebre, un tast de la seva història i una celebració de la senzillesa mediterrània.
