Enmig dels frondosos paisatges de la Vall d’Aran, envoltat de muntanyes i travessat pel riu Garona, el poble de Bossòst amaga una de les llegendes més fascinants del Pirineu: la història de les set ermites que envolten el poble com un cercle protector i espiritual.
La llegenda de les set ermites de Bossòst és un relat que combina espiritualitat, tradició i la lluita d’una comunitat per protegir-se de les adversitats. Aquesta narració, transmesa de generació en generació, explica l’origen de les set ermites que envolten el poble de Bossòst, construïdes, segons la tradició, per protegir la vila de la pesta.
La història s’ubica en una època incerta, probablement al voltant del segle XIX, quan la pesta amenaçava els pobles de la Vall d’Aran. Segons la llegenda, un jove pastor de Bossòst, mentre pasturava el seu ramat a les muntanyes, es va trobar amb un monjo. Atemorit per la imminent arribada de la malaltia, el pastor li va expressar la preocupació dels veïns. El monjo, amb un aire de saviesa, li va aconsellar que el poble construís un cercle d’ermites al voltant de la vila, encarades cap al nucli, per protegir-lo de la pesta.
El pastor va tornar a Bossòst i va transmetre el missatge, però els vilatans, escèptics, no li van fer cas. Desanimat, va pujar novament a la muntanya per consultar el monjo. Aquest, per donar-li credibilitat, li va fer unes marques a l’esquena amb la mà i li va insistir que les ermites havien de mirar cap al poble. Quan el pastor va mostrar les marques als veïns, aquests finalment el van creure i, amb l’esforç col·lectiu de la comunitat, van aixecar les set ermites. La llegenda assegura que, gràcies a aquesta acció, la pesta mai va arribar a Bossòst.
Les ermites, cadascuna dedicada a un sant o verge, formen un cercle protector al voltant de Bossòst i són avui una ruta circular d’uns 3,75 km, amb un desnivell de 240 metres, que es pot recórrer en aproximadament 1 hora i 40 minuts. Aquest itinerari, que ofereix vistes espectaculars sobre el poble i el riu Garona, combina camins urbans i senders de muntanya, i és una manera immillorable de descobrir el patrimoni cultural i natural de la zona. Les ermites són les següents:
⛪ Ermita de Sant Fabià i Sant Sebastià: Situada just després de travessar el pont de Bossòst, al marge dret del riu Garona, destaca per l’interior amb la imatge de Sant Sebastià i el color blau cel de la capçalera.
⛪ Ermita de Sant Roc: És una ermita ben cuidada i decorada, situada a la sortida del poble.
⛪ Ermita de Santa Eulàlia: Ubicada dins una cova, coneguda com “la Cova”, és la més singular, tot i que només en queden quatre murs. Les vistes des d’aquest punt són considerades les millors de Bossòst.
⛪ Ermita de Sant Joan Crisòstom: La més gran de totes, situada en un lloc afectat per allaus, es troba en el camí de baixada cap al poble.
⛪ Ermita de Sant Cerat: Als afores, accessible pel carrer de Sant Cerat, és un lloc tranquil, ideal per descansar.
⛪ Ermita de Mare de Déu de la Pietat: Situada al carrer de la Pietat, al sud del poble, és una de les més accessibles i properes al nucli.
⛪ Ermita de Sant Antoni: La més allunyada, al vell camí del Portilló, és tradicionalment visitada a peu el 13 de juny.
En realitat, es tracta de 7 ermites i una església, l’església de la Mare de Déu de la Purificació, una de les més ben conservades de tota la Vall d’Aran i un clàssic exemple d’església romànica aranesa. Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, l’any 2015.
La llegenda de les set ermites no és només una història de protecció divina, sinó també un reflex de la solidaritat comunitària i la fe dels habitants de Bossòst. Les ermites, algunes ben conservades i altres en ruïnes, són un recordatori de com les creences i l’esforç col·lectiu poden donar forma al paisatge i a la identitat d’un poble. Tant si es visiten per devoció, curiositat o amor per la natura, la ruta de les set ermites ofereix una experiència única, on el paisatge i la tradició es troben per narrar una història que, segons diuen, va salvar Bossòst de la pesta.
