L’ambaixador del Barça que ha fet història: Àlex Roca, el Rècord Guinness que Trenca Barreres.

Foto> Facebook Alex Roca Campillo

Àlex Roca Campillo, nascut a Barcelona el 1991, ha escrit una pàgina inoblidable en la història de l’esport en convertir-se en la primera persona del món amb un 76% de discapacitat física en completar una marató. El 19 de març de 2023, va finalitzar la Zurich Marató de Barcelona en un temps de 5 hores, 50 minuts i 51 segons, assolint així un Rècord Guinness al temps més ràpid en una marató per a una persona amb deteriorament de la coordinació-hemiplegia. Aquesta fita no només representa un triomf personal, sinó també un missatge poderós d’inclusió i superació.

Als sis mesos d’edat, Àlex va patir una encefalitis viral herpètica que li va causar paràlisi cerebral, afectant el 76% del seu cos, especialment la part esquerra, on té una mobilitat reduïda. A més, ha hagut de sotmetre’s a diverses operacions als tendons del peu a causa d’una curvatura pronunciada. Els metges van pronosticar que no podria caminar i que, en el millor dels casos, viuria en un estat vegetatiu. Malgrat aquests pronòstics descoratjadors, Àlex ha desafiat totes les expectatives amb una determinació indestructible.

La seva comunicació es basa en la llengua de signes, amb el suport de la seva dona, Mari Carmen Maza, qui l’acompanya tant en la vida personal com en els seus reptes esportius. La seva història és un exemple de com l’actitud, la força de voluntat i el treball en equip poden superar les barreres més grans.

Abans de conquerir la Marató de Barcelona, Àlex ja havia demostrat el seu talent i perseverança en altres disciplines. Ha completat cinc triatlons, un aquatló, sis mitges maratons (incloent-hi les de Barcelona, Granollers, Nova York i Miami), la Titan Desert el 2019 i la Pilgrim Race el 2018. Aquestes fites, juntament amb 70 curses de 5 i 10 quilòmetres, reflecteixen la seva passió per l’esport i el seu lema: “El límit el poses tu.”

La gesta d’Àlex va captivar milions de persones. Un vídeo de la seva arribada a la meta, acompanyat pels aplaudiments del públic, ha estat vist més de 14 milions de vegades a les xarxes socials. Àlex, amb el suport del seu equip i de la seva dona, Mari Carmen, ha convertit aquest assoliment en un crit d’inclusió: “Tota persona que té un objectiu, amb sacrifici, actitud i treball en equip, el pot aconseguir.”

Com a ambaixador de la Fundació FC Barcelona i l’únic atleta amb paràlisi cerebral patrocinador per Nike, Àlex utilitza la seva plataforma per promoure la diversitat i combatre els prejudicis. Les seves conferències motivacionals, impartides en escoles, empreses i entitats esportives, transmeten un missatge clar: no hi ha obstacles insalvables quan hi ha voluntat i suport. El seu lema, “Tu poses els teus propis límits,” ressona com un recordatori que la determinació pot canviar el món.

“Quan algú em diu ‘no’, ja veurà com ho aconsegueixo. Almenys, ho intentaré,” afirma Àlex. Aquesta mentalitat, combinada amb el suport de la seva família, amics i la seva dona, l’ha convertit en un símbol de superació i un agent de canvi. La seva gesta a la Marató de Barcelona no és només un rècord, sinó una lliçó de vida: amb esforç, passió i suport, tot és possible.

Tot just ara fa una setmana, l’Àlex va fer una publicació a Facebook, lloant la figura de Joan Laporta, que tant el va ajudar quan era tan sols un nen amb una motxilla del Barça, un nen enamorat del seu club, com li va ensenyar el seu avi. Val la pena llegir les seves paraules 👇​

“Molts parlen del canvi del Barça.. però pocs parlen de Joan Laporta”.
“Avui no us vull parlar de resultats, fitxatges o trofeus. Avui us vull explicar una història. La meva. I la d’una persona que, sense saber-ho, em va marcar per sempre.
Jo només era un nen amb paràlisi cerebral, amb somnis molt grans i una motxilla del Barça a les mans. Aquell dia, fa més de 20 anys, vaig anar al quiosc amb la meva mare buscant un regal que li van fer amb el diari. I allà estava: Joan Laporta.
La meva mare, amb la simplicitat d’una mare que estima el seu fill, li va dir:
– Al meu fill li agrades molt.
I ell, amb la naturalesa d’ell amb grandesa d’ànima, doblegat, em somrigué i em digué:
— Vols venir a veure un partit al Camp Nou?
Des de llavors m’ha estat anomenant “Marrec”.
Podria acabar aquí, i seria una bonica història. Però no es va quedar en un gest. En Joan hi ha estat tota la vida. Em va escriure quan més ho necessitava. Em donava somriures quan només trobava bromes. Ell creia en mi, fins i tot quan molts no ho feien. I això, per a un nen que lluitava cada dia per sentir-se part del món, ho era tot.
Aquest nen encara és aquí avui. Segueix lluitant. I encara creu en el Barça. Perquè el seu “avi Enric” li va ensenyar. Però també perquè Joan Laporta li va ensenyar a estimar amb coratge, a resistir dignament i a somiar en gran.
Qui anava a dir que guanyaríem una copa del rei aquest any? Arribarem a semifinals de Champions lluitant com guerrers? O estaríem lluitant per una Lliga?
Joan Laporta ha agafat el Barça com molts marxaven. Quan fa mal. Quan rendir-se era més fàcil que passar. I el va tornar a la vida (juntament amb tota la seva tripulació). No només amb futbol, sinó amb cor.
Avui només vull dir-ho en veu alta:
Jan, t’estimo. Estic admirada per tu. I desitjo de tot cor que segueixis molts anys més davant aquest club que tant estimes. Ets el millor president de la història del FC Barcelona.
Als que em llegiu, sigueu de l’equip que sigueu: gràcies per respectar aquesta història. Perquè per sobre del futbol, hi ha gent. I aquesta és la història d’una de les millors que he conegut mai“.

Tags: Alex Roca, BARÇA

Notícies semblants: