Ripoll, coneguda com el “bressol de Catalunya”, títol guanyat pel seu paper fonamental en l’origen del país, és la capital de la comarca del Ripollès, situada al cor del Prepirineu català, a la confluència dels rius Ter i Freser. Aquest municipi, amb una població d’uns 10.692 habitants (INE 2024), combina un ric passat històric, unes tradicions arrelades, un entorn natural privilegiat i curiositats que captiven tant residents com visitants.
Ripoll té un lloc destacat en la història de Catalunya, amb orígens que es remunten a l’edat del bronze, com ho demostren els dòlmens d’El Sot de Dones Mortes i Pardinella. La vila va ser un punt clau per a les cultures atlàntiques i romanes, amb tombes visigodes i romanes tardanes trobades a la zona. El moment fundacional de Ripoll arriba l’any 879, quan el comte Guifré el Pelós, considerat el pare de la nació catalana, va fundar el Monestir de Santa Maria de Ripoll. Aquest monestir benedictí, construït en estil romànic, va esdevenir un centre cultural, polític i religiós de primer ordre durant l’edat mitjana. El seu ‘scriptorium‘ on es copiaven manuscrits i s’estudiava ciència, llatí, teologia i dret, va produir manuscrits de gran importància, com tres Bíblies, que avui es conserven al Museu Vaticà, consolidant Ripoll com un far cultural d’Europa.
Durant l’edat mitjana, Ripoll va ser un centre metal·lúrgic destacat, especialment per la producció de claus, armes i forges. La Farga Palau, una antiga farga catalana del segle XVII, és un exemple d’aquesta protoindustrialització, que va fer de Ripoll un referent en la fabricació d’armes de foc, conegudes arreu d’Europa fins al segle XVIII. Malauradament, les invasions franceses (1794, 1809, 1812, 1813) i la destrucció durant les guerres carlines, especialment el 1839, van afectar greument la vila i els seus arxius.
Situat al cor del Prepirineu, Ripoll gaudeix d’un entorn natural espectacular, a la confluència dels rius Ter i Freser, envoltat de muntanyes com el Puigmal (2.913 m) i el Puig de Dòrria (2.547 m). Aquest entorn el converteix en un paradís per als amants de la natura i l’esport a l’aire lliure.
El Museu Etnogràfic de Ripoll, fundat el 1929 i traslladat a la seva seu actual el 2011, és el primer museu etnogràfic de Catalunya. Conserva col·leccions de pastors, pagesos, oficis tradicionals, religiositat popular i armes de foc ripolleses, oferint una visió completa de la cultura del Ripollès. La seva exposició permanent sobre els copistes medievals del Monestir de Santa Maria és especialment didàctica i interactiva.
Llegenda del Comte Arnau.
Una de les llegendes més emblemàtiques i arrelades de Ripoll és la del Comte Arnau. Tot i que és una llegenda que s’estén per diverses zones del Pirineu i de Catalunya central, una de les versions més arrelades situa part de la història, justament al voltant de Ripoll i el Monestir de Santa Maria.
Segons la tradició popular, el Comte Arnau va ser un noble poderós, probablement inspirat en personatges reals del segle XI, que hauria tingut possessions o influència a les terres de Ripoll. La llegenda diu que era cruel amb els seus vassalls i que no respectava els drets de Déu ni de l’Església.
Però el que l’ha fet immortal a l’imaginari col·lectiu és la seva història d’amor prohibit amb una abadessa del Monestir de Santa Maria de Ripoll, un fet considerat un sacrilegi total. Aquesta relació, condemnada pel dogma cristià, hauria provocat la ira divina i la seva condemna a cavalcar eternament en flames, com a ànima en pena.
Des d’aleshores, el Comte Arnau cavalca de nit amb el seu cavall de foc, amb ulls roents i cua flamejant, creuant muntanyes i valls sense descans. Es diu que travessa el Gorg de Malatosca, les muntanyes de Gombrèn, el Castell de Mataplana (on també se situa part de la llegenda) i fins i tot s’apropa, entre llamps i llampecs, a Ripoll, per espiar l’esperit de la monja que va estimar.
Una de les festes més tradicionals de Ripoll, és la Festa de la Llana i Casament a Pagès, que se celebra cada mes de maig. Aquest esdeveniment ens ofereix una recreació històrica del segle XVIII que mostra oficis antics, música tradicional i un casament ambientat a l’època.
