🧠🔬 Científics catalans lideren un avanç mundial per detectar l’Alzheimer amb una simple anàlisi de sang


Un equip de científics catalans, liderat per investigadors del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) de la Fundació Pasqual Maragall i l’Institut Hospital del Mar (IMIM), ha fet un pas de gegant en la detecció precoç de l’Alzheimer. En un estudi publicat recentment a la prestigiosa revista Nature Medicine, els investigadors han validat una tècnica que permet identificar el risc de patir aquesta malaltia neurodegenerativa mitjançant una anàlisi de sang, amb una precisió superior al 90%. Aquest descobriment, fruit de la col·laboració amb les universitats de Göteborg i Lund (Suècia) i l’Hospital i la Universitat de Brescia (Itàlia), obre la porta a un diagnòstic més accessible, no invasiu i econòmic, especialment per a persones amb símptomes inicials de deteriorament cognitiu.

L’estudi, que ha analitzat 1.767 persones, s’ha centrat en la detecció del biomarcador plasmàtic phospho–tau217 (p–tau217) a la sang. Aquesta proteïna, relacionada amb l’acumulació de plaques amiloides i tau al cervell, és un indicador clau de l’Alzheimer. Els resultats demostren que l’anàlisi automatitzada d’aquest biomarcador, mitjançant el sistema Lumipulse p-tau217 desenvolupat per l’empresa japonesa Fujirebio, té una precisió comparable a la de tècniques més invasives com la punció lumbar o les proves de neuroimatge (PET). Això significa que, en pacients hospitalaris amb símptomes de deteriorament cognitiu, l’anàlisi de sang pot detectar el risc d’Alzheimer amb una fiabilitat superior al 90%.

Segons el doctor Marc Suárez-Calvet, metge adjunt del Servei de Neurologia de l’Hospital del Mar i investigador del BBRC, aquesta tècnica permet determinar quines persones requereixen proves complementàries, com la punció lumbar o un PET, i quines no. “Els resultats han de ser interpretats per un neuròleg o un altre professional especialitzat, després d’una valoració neurològica adequada i mai com una prova aïllada”, subratlla Suárez-Calvet. Un dels grans avantatges d’aquesta eina és que pot ser implementada en qualsevol laboratori clínic, fent el diagnòstic més accessible per a centres d’atenció primària.

L’Alzheimer, que representa entre el 60% i el 80% dels casos de demència, és una de les principals causes de discapacitat i dependència en persones grans, i s’estima que afectarà 150 milions de persones el 2050. Actualment, la majoria dels diagnòstics es fan quan el dany neuronal ja és irreversible, cosa que limita les opcions d’intervenció. Per això, la detecció precoç és un dels grans reptes de la recerca mèdica. Aquest estudi reforça la importància dels biomarcadors plasmàtics, com el p–tau217, no només per diagnosticar la malaltia en les seves etapes inicials, sinó també per seleccionar pacients per a assajos clínics i avaluar l’eficàcia de nous tractaments.

Tot i els resultats prometedors, els investigadors assenyalen algunes limitacions. L’eficàcia de l’anàlisi és menor en persones de més de 80 anys i en pacients procedents d’atenció primària, on els símptomes poden ser menys específics. Així mateix, factors com la diabetis o la funció renal poden influir en els resultats, per la qual cosa és crucial una interpretació especialitzada.

Aquest estudi és un exemple més de l’excel·lència científica catalana en la lluita contra l’Alzheimer. La validació d’aquesta anàlisi de sang és un pas cap a un futur on el diagnòstic de l’Alzheimer sigui més ràpid, econòmic i equitatiu. La possibilitat de detectar la malaltia en les seves fases inicials, fins i tot en persones amb símptomes lleus, obre noves oportunitats per intervenir abans que el dany neuronal sigui irreversible. A mesura que aquests mètodes s’incorporin a la pràctica clínica, podrien mitificar significativament la qualitat de vida dels pacients i les seves famílies.

Tags: Alzheimer

Notícies semblants: