El Monestir de Sant Pere de Rodes, situat al vessant de la muntanya de Verdera, a uns 520 metres d’altitud, dins del Parc Natural del Cap de Creus, és una de les joies de l’arquitectura romànica catalana i un dels monuments més emblemàtics de l’Alt Empordà. Amb una vista espectacular sobre la badia del Port de la Selva i la mar d’Amunt, aquest cenobi benedictí ha estat testimoni d’una història mil·lenària plena de rellevància espiritual, política i cultural.
🏰 Orígens i llegenda (segles VIII-X)
Les primeres notícies documentals del Monestir de Sant Pere de Rodes daten de l’any 878, quan es menciona com una humil cel·la monàstica dependent del monestir de Sant Esteve de Banyoles. En aquesta època, formava part d’un conjunt de quatre cel·les (juntament amb Sant Joan Sescloses, Sant Cebrià de Penida i Sant Fruitós de la Vall de la Santa Creu) que eren objecte de disputes entre Banyoles i el monestir occità de Sant Policarp de Rasès. Aquestes cel·les eren construccions senzilles, i només s’han trobat vestigis arqueològics d’aquestes primeres estructures.
Cap a la primera meitat del segle X, Sant Pere de Rodes va iniciar un procés d’independència respecte a Banyoles, gràcies a l’impuls del magnat Tassi i del seu fill Hildesind, qui esdevingué el primer abat del monestir el 947. Aquest procés va ser consolidat amb el suport dels comtes d’Empúries, que van dotar el cenobi de terres i privilegis, convertint-lo en un centre espiritual i feudal de gran importància. El 944, el monestir es va erigir en abadia independent, i el 947 va quedar sotmès només a l’autoritat de la Santa Seu.
Una llegenda popular atribueix la fundació del monestir a monjos que, l’any 610, haurien arribat des de Roma amb relíquies de Sant Pere i altres sants per protegir-les de les invasions bàrbares i les van amagar en una cova fins a erigir una capella en honor de l’apòstol. Tot i que aquesta història no està documentada, les excavacions arqueològiques dels anys 90 van descobrir un lot de relíquies amagades a la cripta sota l’altar major, cosa que podria donar certa credibilitat a aquestes tradicions.
🕍 Època d’esplendor (segles XI–XII)
Sant Pere de Rodes es converteix en un centre de peregrinació i poder espiritual i econòmic, similar en importància a Santiago o Jerusalem. Durant els segles XI i XII, Sant Pere de Rodes va viure el seu període de màxima esplendor, convertint-se en el principal centre espiritual del comtat d’Empúries i un lloc de pelegrinatge destacat. L’església del monestir, consagrada l’any 1022, és una obra mestra del romànic català, amb una nau central de gran riquesa decorativa i dimensions excepcionals. Construïda entre els segles X i XI, l’església destaca per la seva influència clàssica, amb columnes i capitells d’origen antic que reflecteixen un alt grau de sofisticació arquitectònica.
El monestir es va estructurar en terrasses per adaptar-se al terreny muntanyós, amb l’església i el claustre com a elements centrals. Al voltant d’aquests es trobaven el campanar, les sagristies, el Palau de l’Abat i altres dependències monàstiques. El claustre, amb un pou central i arcades de mig punt, és considerat el cor del monestir, tot i que el claustre superior, del segle XII, va ser parcialment reconstruït. Les excavacions de 1989 van descobrir un claustre inferior del segle XI, que va aportar nova llum sobre l’evolució arquitectònica del conjunt. Les possessions del monestir s’estenien pels comtats d’Empúries, Peralada, Rosselló, Besalú, Girona i fins i tot Osona, el Pallars i el Vallès, gràcies a les donacions comtals i la seva influència com a centre de poder feudal. Tot i això, la comunitat benedictina rarament superava la vintena de monjos, cosa que contrasta amb la grandiositat del complex.
A prop del monestir, el poblat medieval de Santa Creu de Rodes, amb l’església preromànica de Santa Helena, prosperava gràcies al comerç i l’artesania vinculada al monestir, especialment durant els segles XII i XIV, quan les peregrinacions eren freqüents.
📉 Declivi i abandonament (segles XVIII-XIX)
A partir del segle XVIII, el monestir va començar a patir un declivi progressiu a causa de guerres, saquejos (inclòs el robatori de la Bíblia de Rodes, ara a la Biblioteca Nacional de París), males collites i epidèmies, com la de la pesta negra. Aquestes circumstàncies van afectar tant el monestir com el poblat de Santa Creu, que van perdre la seva vitalitat econòmica i espiritual. L’any 1835, la desamortització de Mendizábal va marcar l’abandonament definitiu del cenobi, que va quedar exposat al deteriorament i l’espoli. Gran part del seu patrimoni artístic, incloent-hi escultures monumentals, va ser dispersat o destruït.
🛠 Restauració i valoració contemporània (segle XX-XXI)
El 1930, Sant Pere de Rodes va ser declarat Monument Historicoartístic Nacional, i el 1993, Bé Cultural d’Interès Nacional sota la llei del Patrimoni Cultural Català. Les primeres intervencions arqueològiques van començar el 1952 amb Martín Almagro, seguides per excavacions de Miquel Oliva (1962) i la Universitat de Barcelona (1981-1982). A partir de 1989, les excavacions dirigides per Montserrat Mataró van prioritzar l’estudi arqueològic abans de qualsevol restauració, descobrint elements com el claustre inferior i relíquies amagades.
L’any 1980, el projecte de restauració liderat per J. A. Martínez Lapeña va transformar el monestir en un monument visitable, respectant l’arquitectura original i promovent excavacions sistemàtiques. El 1992 es va elaborar un Pla Director per garantir la conservació del conjunt. Aquestes intervencions han permès recuperar tresors com monedes d’or i plata, ceràmica antiga i pintures romàniques, que han ajudat a entendre la importància històrica del monestir.
Avui dia, Sant Pere de Rodes és un dels monuments més visitats de Catalunya, amb activitats com cicles de concerts, visites guiades i teatralitzades, i jocs de pistes per a infants. La seva ubicació al Parc Natural del Cap de Creus i les vistes panoràmiques al Cap de Creus el converteixen en un lloc d’interès turístic i cultural. L’entrada costa 6 euros, amb descomptes per a pensionistes, estudiants, famílies nombroses i altres col·lectius.
🔍 Llegendes i curiositats
El monestir i el seu entorn estan envoltats de llegendes, com la del Salt de la Reina Mora, que narra la història d’una jove que es va llançar des d’una cinglera per escapar d’un matrimoni forçat, o la del nen Ecipini, possiblement vinculat a les relíquies fundacionals. Aquestes històries, recollides en publicacions com La Cabra d’Or de l’Ajuntament del Port de la Selva, reflecteixen la riquesa de la tradició oral de la zona.
A més, alguns estudiosos, com Alexandre Deulofeu, han suggerit que Sant Pere de Rodes podria haver estat un punt d’origen del romànic català, influint en l’arquitectura europea. Aquesta teoria, tot i ser debatuda, subratlla la importància del monestir en el context cultural medieval. Sant Pere de Rodes combina llegenda, arquitectura, espiritualitat i paisatge. És un símbol inigualable del romànic català, amb una història fascinant que va de l’auge medieval a l’espoli i, finalment, a la recuperació patrimonial.
