Neus Català i Pallejà (1915-2019) va ser una política catalana, infermera i activista antifeixista que va dedicar la seva vida a la lluita contra el feixisme i el franquisme. Supervivent dels camps de concentració nazis, va participar activament en la Guerra Civil Espanyola, la Resistència francesa i la preservació de la memòria històrica. La seva trajectòria és un testimoni de resistència, solidaritat i compromís amb els drets humans, especialment els de les dones. Nascuda en un petit poble català, va viure els principals conflictes del segle XX i es va convertir en un símbol de la lluita republicana.
🌹 Infància i Joventut
Neus Català va néixer el 6 d’octubre de 1915 als Guiamets, un petit poble de la comarca del Priorat (Tarragona), en una família de pagesos. Filla d’un pare amb idees progressistes, des de jove va defensar la igualtat salarial per a les dones al camp, quan tenia només catorze anys, ja exigia la mateixa paga que els homes durant la verema. Influenciada per l’ambient polític de l’època, es va afiliar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i a les Joventuts Socialistes Unificades (JSU). El 1937, amb 22 anys, es va diplomar en infermeria a Barcelona, en ple esclat de la Guerra Civil Espanyola, on va traslladar-se per ajudar en la causa republicana.
🛡️ Participació en la Guerra Civil Espanyola
Amb l’inici de la Guerra Civil el 1936, Neus Català es va implicar profundament en la defensa de la República. Com a infermera, va atendre ferits prop de la frontera francesa i va organitzar les JSU al seu poble natal. El 1939, davant l’avenç de les tropes franquistes, va formar part de “La Retirada”, l’èxode massiu de mig milió de republicans cap a França. En aquest context, va encapçalar l’evacuació de 182 nens orfes de la colònia infantil Les Acàcies de Premià de Dalt, coneguts com els “nens de Negrín”. Ella mateixa va descriure aquest fet com el seu major assoliment: “Nens, a partir d’ara heu de fer com els soldats i embolicar-vos les mantes al coll. Podeu perdre qualsevol cosa menys les mantes, no vull que us congeleu de fred.” A França, els exiliats van patir condicions inhumanes en camps d’internament, sense electricitat ni menjar suficient.
🎗️ Exili a França i la Resistència contra els Nazis
Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, el 1939, Neus Català es va unir a la Resistència francesa al costat del seu primer marit, l’occità Albert Roger. Van utilitzar casa seva com a centre d’operacions per rebre missatges, armes i documents, i per allotjar guerrillers i refugiats polítics. Com a dona, aprofitava la menor sospita de la Gendarmeria-col·laboracionista, per difondre informació i confondre els nazis. “Si Hitler guanya la guerra, França desapareixerà, deixarà d’existir com a nació”, advertia als vilatans. El novembre de 1943, van ser denunciats per un farmacèutic local i detinguts per la Gestapo. Van patir maltractaments i interrogatoris a la presó de Llemotges, però Neus no va revelar cap informació. Va ser l’última vegada que va veure el seu marit, qui va morir deportat.
✊ Deportació als Camps de Concentració Nazis
El 3 de febrer de 1944, Neus va ser deportada al camp de Ravensbrück, el major camp femení nazi, amb el número de presonera 27.543. El viatge en vagons de bestiar va durar quatre dies en condicions terribles. Allà, va patir humiliacions com dutxes fredes, rapat de cap i experiments mèdics, incloent-hi injeccions que van aturar la seva menstruació fins al 1951, fent-la creure que era estèril. “El meu pobre cap va ser colpejat tantes vegades. Vaig concentrar-me en l’odi cap als nazis per no caure”, va escriure.
Va treballar en tasques forçades, com drenar pantans i fabricar maons. Més tard, va ser traslladada al comando de Holleischen (dependent de Flossenbürg), on va formar part del “comando de les gandules”, un grup de dones que sabotejaven la producció d’armament. Van inutilitzar uns 10 milions de bales posant mosques o escopint als detonadors, i van espatllar màquines. “Estic segura que moltes caixes de bales mai no es van poder utilitzar”, va afirmar. Va presenciar horrors com l’assassinat de nadons i experiments mèdics que causaven morts doloroses.
📚 Alliberament i Vida Postguerra.
El camp de Holleischen va ser alliberat el 5 de maig de 1945 per partisans txecs, evitant una massacre planificada pels SS. Neus no va poder tornar a Espanya per por al règim franquista, que hauria significat presó o mort. Es va establir a França, on va continuar la lluita clandestina contra Franco com a editora d’un diari comunista i participant en l’organització del PSUC il·legal.
Va casar-se de nou, va tenir dos fills i va dedicar-se a preservar la memòria de les víctimes. Va recollir testimonis de dones espanyoles deportades i va publicar el llibre ‘De la resistència i la deportació. 50 testimonis de dones espanyoles’. El 2005, va fundar i presidir l’Amical de Ravensbrück. Va viure a Sarcelles (prop de París), més de dues dècades a Rubí (Barcelona) i els últims anys als Guiamets. Als 98 anys, va votar a les eleccions europees del 2014, expressant esperança en les noves generacions: “Quan veig els joves amb banderes republicanes, penso que la llavor dels avis ha tirat endavant.”
📜 Llegat i Reconeixements
Neus Català va rebre nombrosos premis: la Creu de Sant Jordi (2005), Catalana de l’Any (2006), Premi l’Alternativa (2006), Medalla d’Or al Mèrit Cívic de Barcelona (2014), Medalla d’Or de la Generalitat (2015) i la Medalla Gran Vermell de París (2019). El seu fons personal, amb documents sobre la Guerra Civil i els camps nazis, està dipositat a la Universitat de Barcelona. Va ser sòcia d’honor de la Fundació Pere Ardiaca i va defensar el rol de les dones en la resistència: “Les dones no hem valorat prou el que vam fer, perquè només parlaven els homes.” Va morir el 13 d’abril de 2019 als Guiamets, als 103 anys, deixant un llegat de lluita per la justícia i la memòria històrica.
Neus Català representa la resiliència de les dones en temps de guerra i la importància de no oblidar les atrocitats del passat per construir un futur millor. La seva història continua inspirant moviments antifeixistes arreu del món.
