🏞️ Das: un racó amb ànima a la Cerdanya
Situat al cor de la Baixa Cerdanya, entre les altes muntanyes dels Pirineus i la plana fèrtil del riu Segre, el poble de Das és un dels municipis més petits de Catalunya en extensió, però amb una identitat pròpia que batega entre muntanyes, llegendes i tradicions. Amb poc més de 200 habitants, i una superfície de 14,6 km², aquest municipi —que inclou nuclis com Sanavastre, Mosoll i Tartera— es troba a 1.219 metres d’altitud, als peus de la Tossa d’Alp (2.536 m) i dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Das conserva l’essència dels pobles pirinencs: pedra, silenci i memòria.
📜 Una història entre fronteres
Das apareix documentat des del segle X, vinculat al comtat de Cerdanya. Durant segles, va formar part de les terres de Bar, un antic castell que dominava la vall. La seva situació estratègica, entre Puigcerdà i Bellver de Cerdanya, el va convertir en lloc de pas i d’intercanvi.
Durant l’edat mitjana, Das va ser conegut per les seves pastures i ramats, i més endavant, per la seva vinculació amb la transhumància i el comerç de fusta. El terme va integrar la baronia d’Urtx, posseïda per la família Urtx fins que, el 1316, el rei Jaume II la va adquirir. Al segle XVII, Das —juntament amb Sanavastre, Mosoll i Tartera— va passar a dependre directament del poder reial, marcant un canvi cap a una administració més centralitzada.
Al segle XIX, quan l’arribada d’estiuejants de la burgesia industrial catalana va transformar el poble. Figures com Rossend Arús i Arderiu, filantrop i maçó nascut d’una mare de Das, van ser clau en aquesta evolució. Arús va finançar la construcció de la Casa del Comú (avui Ajuntament) el 1891, un edifici eclèctic dissenyat per l’arquitecte Eduard Fontserè i Mestre, que va acollir escoles, dependències municipals i fins i tot un restaurant. El 2016, es va celebrar el 125è aniversari d’aquest símbol amb actes presidits per Carles Puigdemont, reforçant el compromís cultural del poble.
Al segle XIX, l’extracció de lignit a la mina de Sanavastre va donar un impuls industrial, amb explotacions a cel obert que van durar fins als anys 80, produint combustible i marga per a adobs. Avui, el terme municipal acull l’estació d’esquí de Masella i l’Aeròdrom de la Cerdanya, convertint Das en un hub de turisme blanc i aeri.
El poble ha sabut conservar el seu patrimoni arquitectònic, amb cases de pedra, teulades de pissarra. Destaquen diverses esglésies d’interès històric i arquitectònic, l’Església de Sant Llorenç, una església parroquial catalogada com ben cultural d’interès local, i l’església de Santa Maria de Mosoll, una joia del romànic situada en l’entitat de població de Mosoll. Altres esglésies notables inclouen Sant Julià de Tartera i l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Sanavastre.
🌿 Curiositats que fan de Das un lloc únic
Das no és només història; és un tresor de curiositats que captiven visitants i locals. El més famós és el seu fred extrem: és el poble més fred de Catalunya fora de l’alta muntanya, amb rècords com -22,8 °C registrats el 2018 a causa d’una inversió tèrmica brutal i l’absència de vents matinals, agreujada per l’anticicló de les Açores. A l’hivern, nevades abundoses cobreixen els camps, fent de Das un paisatge de postals.
Un altre atractiu són els seus dos campanars, que donen nom al poble com a “el poble dels dos campanars”. D’una banda, el campanar romànic de l’església de Sant Llorenç, reconstruïda en estil neogòtic el 1901 per Salvador Vinyals i Sabaté i finançada per estiuejants com Vicenç Ferrer. De l’altra, el campanar central de l’Ajuntament, amb detalls maçònics com una estrella de cinc puntes i un terra en escaquer que evoquen misteris iniciàtics.
💛 Un poble amb encant
Passejar pels carrers de Das és descobrir un poble de pedra, amb cases tradicionals cerdanes i vistes espectaculars a la vall. És un indret tranquil, però alhora molt ben situat per descobrir tot l’entorn cerdà: des de les pistes d’esquí fins als camins que s’enfilen al Moixeró i la Tosa.
Das és, en definitiva, un poble que combina història, natura, llegenda i tradició, i que tot i la seva mida, guarda l’essència més autèntica de la Cerdanya.
“A Das, la Cerdanya es fa íntima, i la pedra explica històries que no surten als llibres.”
