Santa Pau és un petit municipi amb gran personalitat, situat al bell mig del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Amb els seus carrers empedrats, muralles centenàries i una natura desbordant, és una joia que combina un ric patrimoni històric, tradicions arrelades, llegendes fascinants i curiositats que captiven els visitants. Envoltat de volcans, fagedes i paisatges d’una bellesa singular, aquest municipi ofereix una experiència única que transporta els seus visitants a èpoques passades mentre els connecta amb la natura.
La història de Santa Pau es remunta a l’època medieval, amb les primeres mencions documentades datant de l’any 878, quan el rei franc Lluís el Tartamut va confirmar al monestir de Banyoles les propietats de l’abat Rímila, incloent-hi Sant Vicenç del Sallent i el lloc de Riudeaza, situats a la vall de Santa Pau. No obstant això, el poble comença a prendre forma al voltant del segle XIII, quan la família del Castell de Finestres, liderada per Ponç III, decideix establir el centre dels seus dominis al Castell de Santa Pau, documentat cap al 929-935. Aquest castell, situat al punt més alt del poble, es va convertir en el nucli de poder feudal i va donar origen a la vila vella, declarada Conjunt Històric-Artístic l’any 1971 pel seu valor arquitectònic.
El recinte emmurallat de Santa Pau, amb els seus carrers estrets i empedrats, la Plaça Major, o Firal dels Bous, una plaça porxada de perfil irregular, i l’església gòtica de Santa Maria, construïda al segle XV després dels terratrèmols de 1427 i 1428, són testimonis vius de l’època medieval. El poble va ser escenari de conflictes històrics, com les revoltes dels remences al segle XV i les guerres carlines al segle XIX, gràcies a la seva posició estratègica entre les serralades de Sant Julià del Mont i Finestres. Curiosament, durant la Guerra Civil (1936-1939), Santa Pau va ser rebatejada com Pau de Sert per eliminar referències religioses, un canvi temporal que reflecteix els convulsos anys de la revolució.
La llegenda de la Pedra del Diable:
Entre el poble de Santa Pau i el salt de Can Batlle s’alça imponent la “Pedra del Diable”, un menhir basàltic de dimensions considerables que ha estat testimoni silenciós del pas del temps. Va ser l’any 1872 quan Joaquim Vayreda el va excavar i donar a conèixer, revelant la seva presència enmig del paisatge volcànic de la comarca. Probablement, la seva construcció es remunta al Neolític o a l’Edat dels Metalls, quan les antigues civilitzacions erigien aquestes estructures amb finalitats ritualístiques o simbòliques.
Tanmateix, més enllà de la seva història arqueològica, la llegenda que l’envolta li confereix un halo de misteri i fatalitat. Segons la tradició popular, una jove s’havia de casar amb un noi que vivia a l’altra riba del riu Ter, a prop de Girona. Però el riu, cabalós i impetuós, impedia que poguessin trobar-se. En la seva desesperació, la jove va fer un pacte temerari: va prometre la seva ànima al diable si aconseguia portar-la a l’altra banda abans de la mitjanit. Sense dubtar-ho, el diable es va posar a construir un pont de pedra, volant sense descans per portar enormes roques des del Pirineu. Però just quan transportava la darrera pedra, el rellotge va marcar les dotze, i, enrabiat, la va deixar caure amb un gran estrèpit. Així va ser com la “Pedra del Diable” va quedar allà, com a record etern d’aquella promesa impossible.
Santa Pau és famós pel fesol de Santa Pau, un llegum petit, tendre i gustós amb Denominació d’Origen Protegida. Aquesta història sobre el llegum, que va passar de planta ornamental a aliment essencial, és fascinant! En uns anys de sequera i que no tenien gaire collita de blat, van decidir plantar aquell llegum originari d’Amèrica que fins aleshores l’utilitzaven com a planta ornamental. Les circumstàncies van forçar un descobriment que acabaria sent fonamental per a la supervivència de moltes generacions. La combinació amb els sòls volcànics donant lloc a fesols d’un gust excepcional afegeix un toc de màgia agrícola. És increïble com la necessitat sovint porta a grans troballes.
Ja sigui per la seva història medieval, per l’entorn volcànic o per la calidesa dels seus habitants, Santa Pau és una destinació que combina patrimoni, natura, gastronomia i misteri. És d’aquells llocs que no només es visiten: es viuen.
