Avui, 26 d’agost de 2025, ha mort a Madrid Manuel de la Calva, una de les dues meitats inseparables del Dúo Dinámico, als 88 anys d’edat. La notícia l’ha fet pública el seu company i amic Ramon Arcusa a través de la xarxa social X, descrivint-lo com “amigo del alma, más que hermano, compañero de cien aventuras y de mil canciones“.
🎸 Una Vida Dedicada a la Música.
Manuel de la Calva va néixer a Barcelona el 10 de febrer de 1937, fill de pares bascos, en un context de postguerra que marcaria la seva visió optimista i resilient. Abans de convertir-se en una estrella, va destacar com a nedador, arribant a ser campió d’Espanya, júnior de 100 metres i membre de l’equip de waterpolo del Club Natació Barcelona. Tot i això, el seu destí va canviar quan, als 20 anys, va conèixer Ramón Arcusa a la fàbrica de motors d’aviació Elizalde, on tots dos treballaven. El 1958, durant una festa de Nadal de l’empresa, van interpretar junts “Blanca Navidad” i “Gondolier“, marcant l’inici del Dúo Dinámico.
El duo, inicialment anomenat The Dynamic Boys, va ser rebatejat com a Dúo Dinámico per un presentador de ràdio que va castellanitzar el nom. Amb un estil fresc que barrejava rock and roll, balades melòdiques i influències anglosaxones, van revolucionar la música espanyola dels anys 60, donant color a una Espanya grisa sota el franquisme. Cançons com Quince años tiene mi amor, Perdóname, Amor de verano i, sobretot, Resistiré (1988), es van convertir en himnes generacionals.
Manuel i Ramón no només van triomfar com a intèrprets, sinó també com a compositors i productors per a figures com Julio Iglesias (Soy un truhán, soy un señor), Massiel (La, la, la, guanyadora d’Eurovisió 1968), Camilo Sesto i Nino Bravo. Van registrar més de 1.200 obres a la SGAE, amb 766 a nom de Manuel. A més, van protagonitzar quatre pel·lícules i van ser pioners del màrqueting musical, distribuint milions de postals amb les seves imatges.
🖤 Una Pèrdua Sobtada
Manuel de la Calva ha mort avui a l’Hospital Anderson de Madrid, a causa d’una fibrosi pulmonar diagnosticada fa tres anys, després d’un col·lapse durant un concert a Sitges. Segons fonts properes i el relat de la periodista Beatriz Cortázar, va ingressar a l’hospital només 24 hores abans del seu traspàs, i la rapidesa del desenllaç va sorprendre familiars i amics. Malgrat la seva fràgil salut, Manuel es va mantenir “positiu, dicharachero i peleant fins fa poc”, segons va explicar Arcusa. Va morir envoltat dels seus éssers estimats, en un entorn íntim.
Ramón Arcusa, desolat, ha publicat un emotiu missatge a X: “Manolo de la Calva, mi amigo del alma, más que hermano, compañero de cien aventuras y de mil canciones nos ha dejado hoy. No lloréis por él, no le gustaría. Fue el alma de Dúo, siempre alegre, optimista, positivo. Cantad con él en esta despedida. Gracias por tanto, amigo. Ya eres eterno.” La seva filla, Vicky de la Calva, va afegir a Y ahora Sonsoles: “El meu pare se n’ha anat tranquil i sense sofrir, això és el més important per a la família.”
Manolo de la Calva, mi amigo del alma, más que hermano, compañero de cien aventuras y de mil canciones nos ha dejado hoy.
No lloréis por él, no le gustaría. Fue el alma de Dúo, siempre alegre, optimista, positivo. Cantad con él en esta despedida.
Gracias por tanto, amigo. Ya… pic.twitter.com/C6SH8RSvFw
— Dúo Dinámico Oficial (@DD_ManoloRamon) August 26, 2025
☘️ La Vida Personal i els Reptes Superats
Manuel va viure una vida plena, tant professionalment com personalment. Es va casar el 1972 amb Mirna Carvajal, a qui va conèixer el 1968, i van tenir dos fills: Vicky, dissenyadora de joies, i Daniel. A diferència de Ramón, que es va establir a Miami, Manuel va romandre a Madrid, primer a La Moraleja i després al centre de la ciutat. El 2011, va superar un càncer colorectal, demostrant la mateixa fortalesa que transmetia a Resistiré, una cançó que es va convertir en himne durant la pandèmia de la COVID-19.
En una entrevista a Vanitatis, Manuel va expressar la seva felicitat: “Soc un home feliç. No puc demanar més a la vida. He treballat en la música, que és el que sempre m’ha agradat, i això m’ha permès viure molt bé.” La seva alegria i optimisme eren contagiants, i així el recorden els seus seguidors i companys.
💖 Un Adeu amb Cançons
La mort de Manuel de la Calva marca el final d’una era, però el seu llegat perdura en les cançons que han acompanyat diverses generacions. Com ha demanat Arcusa, el millor homenatge és “cantar amb ell en aquest comiat”. La seva veu, optimisme i passió per la música continuaran ressonant en els cors dels seus seguidors. Des de Catalunya fins a l’escena internacional, Manuel de la Calva és, com va dir el seu amic, “etern”. Des d’aquí volem mostrar el nostre més sincer condol a la família i amics de Manuel. Descansa en pau, que la terra et sigui lleu.
