A què és degut el color dels taxis de Barcelona
A finals del segle XVIII i principis del XIX, amb el desenvolupament de la ciutat, comencen a aparèixer els vehicles de motor. Fins aquells moments el lloguer de cotxes es limitava a carruatges de cavalls.
L’enderrocament de les darreres muralles, l’adopció del pla d’Ildefons Cerdà i la proliferació del vehicle motoritzat, fa necessari adoptar un reglament de circulació. Va ser l’any 1864, quan l’Ajuntament de Barcelona introdueix per primera vegada el concepte de cotxe de plaça (l’actual taxi), amb unes normes pels conductors.
L’any 1924 es publica un nou codi de circulació amb unes normes per als taxistes, com instal·lar un taxímetre o pintar una ratlla blanca, vermella, groga o blava, sota la finestra. En funció del color, el servei tenia un preu o un altre, des dels 40 fins als 80 cèntims.
L’any 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional, es va produir una forta competència entre les diferents companyies de taxis i l’ajuntament es va veure obligat a intervenir. Per fi l’any 1934 va imposar una tarifa única. L’escollida va ser la tarifa dels que portaven la línia groga amb 60 cèntims.
