Durant el segle XIV Europa va patir una greu epidèmia de pesta negra o pesta bubònica, una malaltia que es transmetia per les puces que transportaven les rates i que va ser la causant de la mort de la meitat de la població europea.
A Barcelona va arribar l’any 1348 i els sis hospitals que tenia la ciutat no donaven l’abast per tants malalts. Un cop passada l’epidèmia es van veure abocats a una greu crisi econòmica per la situació que havien patit.
L’any 1401 els sis hospitals es van fusionar en una nova entitat, l’Hospital de la Santa Creu governat per la MIA (Molt Il·lustre Administració) i dirigida per representants de l’Església i del Consell de Cent.
La primera seu de l’Hospital de la Santa Creu va ser al barri del Raval, on ara és la Biblioteca Nacional de Catalunya, concretament al carrer Hospital, 56.
A principis del segle XX i com a conseqüència dels avanços en la medicina i l’expansió demogràfica de la ciutat, l’hospital es va quedar petit per les necessitats de la població i es van plantejar la necessitat de buscar un nou espai per un hospital més gran i més modern.
Pau Gil Serra (1816-1896), un il·lustre banquer propietari de la Banca Gil va morir solter a París i la seva darrera voluntat va ser que l’enterressin a Barcelona, junt amb els seus pares i que tot el seu patrimoni és destines a la construcció d’un nou hospital per la ciutat que el va veure néixer.
Gràcies al seu llegat el 15 de gener de l’any 1902 es va posar la primera pedra del que hauria de ser el nou hospital de la ciutat comtal i en el seu honor a l’antic nom de l’hospital es va afegir el seu que ha perdurat fins al dia d’avui: Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, inaugurat l’any 1930.
El recinte modernista del nou hospital va ser obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1850-1923), convertint-se en un símbol del modernisme català.
El conjunt hospitalari ocupa una superfície de 9 illes de l’eixample barceloní, consta d’un edifici principal dedicat a l’Administració i diversos pavellons destinats a atenció sanitària, tots ells connectats per grans passadissos subterranis que permetien el trasllat dels malalts.
L’any 2009 es va inaugurar el nou recinte hospitalari situat a l’extrem nord de l’antic recinte, un nou hospital més modern i que reuneix les condicions necessàries per atendre la població del segle XXI.
Amb el trasllat a les noves dependències, l’antic recinte va començar un procés de rehabilitació dels pavellons modernistes per donar pas al nou ús de cada un d’ells, convertint-se així en el recinte modernista més important d’Europa i que cada dia rep milers de visites.
Sant Pau el recinte modernista més gran del món
