Després de tres mesos de feina de restauració, la Casa Batlló torna a lluir de la mateixa manera que ho va fer l’any 1906 quan Antoni Gaudí va acabar una de les grans obres del modernisme.
Han estat treballs de restauració i neteja que han posat al descobert elements amagats, com el color original dels elements de fusta, la gran gamma de colors que té el trencadís de la façana o el daurat tan esplèndid d’algun dels seus elements.
Aquesta neteja ha estat molt més profunda que l’última que es va fer l’any 2001 quan va ser declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO.
A finals del segle XIX s’aprova el Pla Cerdà, un pla urbanístic que tenia com eix central el Passeig de Gràcia, encara que el carrer que realment divideix l’eixample en esquerra i dreta és el carrer Balmes.
Amb aquest pla urbanístic, al passeig de Gràcia es van començar a construir grans edificis residencials per l’alta burgesia catalana de l’època.
L’any 1877, quan encara no hi havia llum elèctrica a la ciutat, es va construir l’edifici de la Casa Batlló, l’arquitecte va ser Emilio Sala, un professor del jove Antoni Gaudí.
L’any 1903 un empresari del tèxtil català, Josep Batlló i Casanovas, va comprar l’edifici amb la intenció d’instal·lar-se amb la seva família. Va encarregar a Antoni Gaudi les obres de condicionament de la casa, en principi li va dir que si era necessari, l’enderroqués i fes una nova, però Gaudí va aprofitar l’antiga edificació i es va limitar a fer una profunda reforma que va durar dos anys, entre 1904 i 1906.
Pel resultat de les obres es dedueix que tan sols va aprofitar l’estructura i es va dedicar a fer una veritable obra d’art que ha perdurat fins als nostres dies.
A mitjans del segle passat, la família Batlló va vendre la casa i des d’aquell moment es van instal·lar en ella empreses i particulars, fins que l’any 1995 s’obre al públic. Actualment la propietat està en mans de la família Bernat, que és qui ha fet els treballs de restauració.
La Casa Batlló és una visita obligada pels turistes que visiten la ciutat i volen conèixer una de les obres més representatives del modernisme del segle passat. Cada any la visiten més d’un milió de persones.
