CIUTATS

Petritxol, el carrer de l’Art i la Xocolata, ple d’història i llegendes.

Si hi ha un carrer a Barcelona que fa olor de xocolata, és el carrer Petritxol, un carrer estret de 130 metres de llarg i poc més de 3 d’amplada, paral·lel a la Rambla just al costat de l’església de Santa Maria del Pi, un dels carrers amb més carisma i encant de la ciutat de Barcelona.

El nom de Petritxol no està clar d’on ve, uns diuen que té l’origen en la paraula pedritxol o pedrís per una gran pedra que hi havia a l’entrada i no deixava passar els carruatges, altres que és perquè la casa que hi havia just al mig i que impedia el pas era de la família Petrixolera i la que més ens agrada a nosaltres que no és altre que una llegenda del segle I.

La llegenda del Carrer Petritxol

Segons la llegenda, cap allà l’any 800, durant el domini musulmà de la península Ibèrica, a Barcelona només van deixar una església pel culte cristià, l’Església del Pi i els cristians que volien anar a l’única missa permesa abans que sortís el sol, havien de donar molta volta per arribar-hi, ja que l’emir considerava que els camins adjacents eren només pels musulmans i va impedir el pas dels cristians.

Un dia el capellà en acabar la missa va anar a treure aigua del pou per rentar el calze i el que va trobar dins del pou va ser un cofre ple de monedes d’or. Va tornar a baixar el cubell i va tornar a sortir un altre cofre ple d’or. De seguida va pensar que tot aquell or provenia dels cristians que en veure’s assetjat pels musulmans el van amagar.

Santa Maria del Pi

El capellà va pensar que faria amb tot aquell or, el que més necessitava eren feligresos perquè el cristianisme no desaparegués davant l’ocupació musulmana, però als veïns de la ciutat els hi costava anar a l’església del Pi en haver de donar molta volta per arribar.

Decidit a solucionar-ho, es va plantar davant l’emir per fer un tracte. Argumentant que ell era un home gran i cansat i no podia donar tanta volta li va demanar a l’emir passar pel mateix carrer que els musulmans. L’emir li va contestar que no podia permetre que per un acte religiós catòlic és passes pel mateix carrer per on anaven els seus súbdits a fer les seves oracions.

Al llarg de tot el carrer podem trobar altres rajoles com aquesta

El capellà, que ja portava la idea al cap li va proposar que li vengués els sol del terreny que anava des de la muralla fins a l’església del Pi. L’emir va acceptar, pensant que el preu era tan alt que el capellà no podria pagar-ho, la condició era que havia de cobrir el terra des de Portaferrissa fins a l’església del Pi amb monedes d’or.

El capellà mentrestant, continuava traient monedes d’or del pou i quan va tenir prou es va tornar a presentar davant l’emir per començar a cobrir el terra, però poc abans d’arribar a Portaferrissa es van esgotar les monedes, faltaven pocs metres per cobrir, l’emir que no volia perdre el negoci li va dir al capellà que no es preocupés pel tros que quedava, que li donaria el terreny fins on arribessin les monedes i allà obriria una porta a la muralla perquè els cristians poguessin arribar a l’església sense haver de creuar-se amb els musulmans.

L’emir va complir la seva paraula i va obrir una petita porta a la muralla, un Portixol i d’aquí diu la llegenda que ve el nom del carrer Petritxol.

Tornant al món real, del carrer Petritxol podem dir que:

En ella es va establir la Sala Parés, fundada l’any 1840, la primera sala de venda de material de pintura, gravats, marcs i obres en l’àmbit europeu i que l’any 1877 es va convertir en la primera galeria d’art de tota Espanya.

En ella van obrir diverses xocolateries, diuen que la idea va sorgir de la necessitat que tenien els visitants de la Sala Parés, de trobar un lloc on poder fer un berenar calent les tardes d’hivern.

Actualment ja hem perdut el costum, però durant el segle passat era molt comú quedar per berenar una xocolata amb xurros, un suïs amb melindros, una crema catalana o un bon mató amb mel i passar una tarda entre aquell carrer amb olor de xocolata.

Al carrer Petritxol podrem trobar xocolata en totes les formes possibles.

El carrer de les pintures, a part de les sales d’art, fa anys els pintors si volien trobar pinzells, aquarel·les, olis, llenços, teles, cavallets o qualsevol altres estris per la seva feina havien de passar pel carrer Petritxol.

Va ser el primer carrer de vianants de tota Barcelona, l’any 1959 es van eliminar les voreres, es va canviar el terra per un empedrat i es va prohibir el pas de vehicles.

La primera Associació de veïns del món va ser la del carrer Petritxol fundada l’any 1947.

Personatges famosos van fer vida en aquest carrer, com Àngel Guimerà que va viure al número 4, Joan Salvat-Papasseit o Montserrat Caballé que cantava mentre treballava en un taller de mocadors cap allà als anys 50.

Fins i tot trobem l’Auca del Sr. Esteve
Plaça del Pi, on cada dissabte fan un mercat d’art

Notícies semblants: