Abans de la construcció del castell al cim de la muntanya de Montjuïc a 173 metres sobre el nivell del mar, s’aixecava un far del qual es tenen notícies des de l’any 1073. En ell vivia un mariner que tenia per missió vigilar i alertar a la ciutat si s’apropava algun vaixell enemic.
La muntanya de Montjuïc sempre ha estat un lloc estratègic pels exèrcits, des d’ella s’albira tota la ciutat. Quan va esclatar la Guerra dels Segadors (1640-1652) en la que Catalunya va perdre els comtats de la Catalunya Nord, es va decidir fer una muralla al voltant del far perquè des d’allà es podia protegir la ciutat dels atacs navals de la flota espanyola de Felip IV.
Aquell 1640 el Consell de Cent va decidir fortificar el cim de la muntanya de Montjuïc i per això va fer una crida a la població i en tan sols trenta dies van aixecar una fortificació quadrangular amb baluards des d’on podien disparar a través de les troneres. Des d’allà el 26 de gener de 1641 es va aconseguir aturar les tropes de Felip IV en el transcurs de la Batalla de Montjuïc. Quan Barcelona va caure i es va acabar la guerra, l’any 1652 el castell va passar a mans de la monarquia i es va instal·lar una guarnició de l’exèrcit.
Amb la Guerra de Successió (1701-1714) va passar per diferents mans fins que va acabar la guerra l’11 de setembre de 1714, l’endemà el castell va ser entregat a les tropes borbòniques. L’any 1751 un enginyer militar, Juan Martín Cermeño va ordenar enderrocar l’antic castell de 1640 i construir un de nou al mateix temps que també s’aixecava el Castell de Sant Ferran a Figueres, que encara avui en dia és el monument més gran de Catalunya. Les obres van començar l’any 1753 i la nova edificació és la que ha arribat fins als nostres dies.
Cermeño va fer un castell de planta trapezoidal irregular adaptada a la topografia de la muntanya, amb quatre baluards en els extrems, un camí cobert perimetral i un fossar. També va dotar a les instal·lacions de serveis i cisternes. Durant part del segle XVIII es va utilitzar com a presó dels francesos i l’any 1808 va ser ocupat per les tropes de Napoleó.
Durant el segle XIX i principis del XX va tenir diferents episodis de repressió militar contra els ciutadans de Barcelona, contra anarquistes, revolucionaris o sindicalistes. Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va ser fortalesa dels republicans fins que Franco va guanyar la guerra i el va convertir en un lloc commemoratiu de la seva victòria.
Franco el va convertir en presó militar i en el lloc on es feien els consells de guerra, entre ells el del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, que es va celebrar el 14 d’octubre de 1940 i l’endemà va ser afusellat al fossar del mateix Castell de Montjuïc. Anys més tard es va convertir en museu militar fins que l’any 2007 va passar a mans de l’Ajuntament de Barcelona com equipament municipal.
Durant anys ja ben entrada la democràcia el Castell de Montjuïc, va acollir una associació anomenada ‘Amics del Castell’, una associació franquista que ocupava un despatx i un magatzem i que cada 18 de juliol celebraven una missa en commemoració de l’alçament nacional de Franco. El govern d’Ada Colau després de diverses peticions perquè abandonessin les dependències del castell, va interposar una demanda de desnonament que finalment es va dur a terme l’abril del 2019, recuperant així la totalitat del castell per l’ús dels ciutadans de Barcelona.
