Estem a les portes de la gran festa del Carnestoltes, on tots ens disfressarem i gaudirem d’uns dies de rauxa i disbauxa, però us heu parat mai a pensar des de quan i perquè celebrem aquesta festa?
El Carnestoltes té el seu origen en una festa pagana que se celebrava els dies previs a la Quaresma, per poder gaudir de tot allò que no podrien fer durant el període de repressió i sacrifici que haurien de venir, eren dies de fartar-se de menjar per poder fer front al dejuni que haurien de fer dies després.
L’origen d’aquesta celebració podria estar en les festes que es feien en honor al Déu Bacus, el deu romà del vi de la festa i del caos. Alguna teoria afirma que la paraula “Carnaval” pot derivar de “carru navilis” que era el vaixell que duia les bacanals, una bacanal era el culte que feien els romans a Bacus, d’aquí la paraula bacanal que encara utilitzem avui en dia per definir una orgia tumultuosa.
Al mateix temps, aquesta festivitat dels romans podria tenir l’origen en una celebració que es feia fa més de cinc mil anys pels sumeris i els egipcis, que feien un ritual amb una foguera per venerar les Deus i demanar-los l’expulsió dels mals esperits de les collites abans de l’inici de la primavera. Eren festes on es cometien tota mena d’excessos.
Malgrat que el cristianisme mai ha reconegut el Carnestoltes com una festa pròpia, amb el pas del temps s’ha anat arrelant a tots els països tan catòlics com no, la festa ha anat adoptant un caràcter laic. Actualment, a Catalunya celebrem tota la setmana, des del Dijous Gras fins al Dimecres de Cendra. Les dates cada any van variant, com ho fa la Setmana Santa. El Carnestoltes se celebra quaranta dies abans del Diumenge de Rams.
Arreu del món es fan festes de Carnestoltes espectaculars, com a Brasil, Venècia, Tenerife o Cadis. A Catalunya tenim grans referents en aquesta festa, com Sitges o Vilanova i la Geltrú que malgrat la prohibició de celebrar-ho que va decretar el dictador Franco des de 1939 fins que va morir el 1975, la capital del Garraf va continuar amb la celebració, molt discretament, però no es van aturar mai. Potser per això la Generalitat de Catalunya l’any 1985 va declarar el Carnestoltes de Vilanova com a festa Tradicional d’Interès Nacional.
A diferència de Vilanova, Solsona sí que va respectar la prohibició franquista, fins a l’any 1971 que un grup de joves van decidir tornar a sortir al carrer, cosa que va provocar tota una sèrie de reaccions per part del govern franquista d’aquells temps i de la premsa que el va arribar a qualificar de sublevació. Un diari avui en dia desaparegut va tenir un gran titular: “la alegre subversión de un pueblo con sede episcopal”.
Un cop mort el dictador es van recuperar les Festes de Carnestoltes arreu de Catalunya, amb les seves desfilades, disfresses i balls, però tota una generació dels que ja tenen una edat, no van poder gaudir d’aquesta festa tan especial pels infants gaudint disfressats pels carrers dels seus pobles i ciutats.
