Com molts ja sabeu Barcelona té dues patrones, Santa Eulàlia i la Mare de Déu de la Mercè. La primera patrona de la ciutat va ser Santa Eulàlia, una jove de Sarrià que amb tan sols tretze anys es va enfrontar als governants romans per la repressió que patien els cristians de la ciutat. Quan la van detenir va ser condemnada a patir tantes tortures com anys tenia fins que al final la van crucificar. L’any 1868 va ser nomenada una segona patrona, la Mare de Déu de la Mercè.
L’origen d’aquesta festivitat el trobem al 24 de setembre del 1218, quan la Verge es va aparèixer simultàniament al Rei Jaume I, a Sant Pere Nolasc un mercader de Barcelona i a Sant Raimon de Penyafort, un religiós dominicà. La Mare de Déu els va demanar a tots tres que fundessin una ordre de monjos dedicada a salvar els cristians empresonats pels sarraïns. En aquells temps molts cristians eren agafats i traslladats al nord d’Àfrica on els venien com a esclaus o bé demanaven un rescat. Aquell any Raimon de Penyafort i Pere Nolasc funden l’Ordre de Nostra Senyora de la Mercè, amb el consentiment del Rei Jaume I.
Pel que fa a les Festes de la Mercè i el nomenament de la segona patrona de Barcelona, l’hem de buscar cap a l’any 1687 quan la ciutat va patir una plaga de llagostes molt important que arrasava les collites. El 10 de setembre de 1689 es va produir un incendi al Convent de la Mercè i el Consell de la Ciutat que s’havia reunit per tractar de com podrien posar fi a aquella plaga, ho va interpretar com un senyal i es va encomanar a la Mare de Déu de la Mercè perquè aturés la plaga, comprometent-se, si ho feia, a nomenar-la patrona de la ciutat.
L’any 1688 la plaga que ja començava a causar fam en la gent de la Barcelona i en general a tota Catalunya, per manca de collites, va desaparèixer i el Consell de la Ciutat com agraïment va nomenar patrona de Barcelona a la Mare de Déu de la Mercè que compartiria patronatge amb Santa Eulàlia.
El nomenament oficial encara va tardar uns anys, gairebé 200, ja que no va ser fins al 1868 quan el Papa Pius IV la va confirmar com a patrona de Barcelona. Des de llavors la ciutat va començar a celebrar unes festes al mes de setembre. L’any 1871 la festa es va agafar un caràcter cívic amb celebracions per a tots els barcelonins.
Al llarg de tots aquests anys les Festes de la Mercè han sofert molts canvis, en especial durant la dictadura de Franco, que no era molt partidari d’aquestes celebracions. Un cop restablerta la democràcia, la Festa Major de Barcelona s’ha convertit en una festa popular, amb sardanes, castellers, gegants i capgrossos, correfocs, concerts, etc. Del 23 al 26 de setembre, cada any Barcelona s’omple de rauxa i disbauxa.
