Avui fa un any que ens va deixar la gran Núria Feliu a causa d’un ictus que havia patit un any abans i del que malauradament, no es va poder recuperar. La Núria va néixer al barri de Sants, del que sempre se sentia orgullosa, l’any 1941 i els seus veïns i veïnes la van convertir en una icona del barri.
Durant els anys 60 i 70 va tenir molta popularitat interpretant cançons típiques catalanes, boleros i cuplets. Va treballar amb el gran Tete Montoliu, va fer un llibre-disc amb motiu del centenari de la Santa Espina d’Àngel Guimerà, amb una recopilació de les sardanes més populars. La seva discografia està formada per 42 discos i ha recorregut amb les seves cançons tot el territori dels Països Catalans. Sempre compromesa amb el seu poble, mai va amagar el seu sentiment independentista. Durant els anys del procés va recórrer el país cantant i recitant poemes patriòtics.
Premi de Cultura Popular l’any 1975, Medalla del Cercle Català de Madrid en 1985, Creu de Sant Jordi l’any 1990, Premi Sant Jordi de cinematografia concedit per Ràdio Nacional d’Espanya i Premi de la SGAE per la seva trajectòria professional.
Va treballar fins que un any abans de la seva mort, va patir un ictus que la va obligar a retirar-se. La Núria Feliu va ser una de les grans veus de la cançó catalana, incorporant la nostra llengua a diversos gèneres musicals, com el jazz, el cuplet o els boleros. Com ella mateixa deia, “en català es pot i s’ha de cantar de tot”. El barri de Sants que li va fer una geganta mai l’oblidarà i Catalunya tampoc, sempre ens queden les teves cançons, Núria. Escoltem·la 👇
