Situat al cor de la Cerdanya, el municipi d’Alp és avui un dels enclavaments més emblemàtics dels Pirineus catalans. Amb una superfície de 44,3 km² que abraça des de la plana ceretana fins a la Collada de Toses, Alp combina un paisatge d’extensos boscos, pastures i cims nevats amb una rica història que es remunta a la prehistòria. La població censada a Alp és de 1728 habitants (2024), encara que en períodes de vacances o caps de setmana, amb la proliferació dels habitatges de segona residència, es veu augmentada considerablement, fet que ha derivat en un problema d’habitatge pels residents, en veure augmentats els preus de lloguer o compra d’habitatge.
Els primers vestigis humans a Alp daten del Neolític, amb el Dolmen del Paborde, descobert el 1954. Aquest sepulcre megalític, situat a la Vall de les Pletasses, a prop del barri de l’Estació de la Molina, es va construir entre el 2000 i el 1800 aC i és una mostra de les comunitats primitives que habitaven aquestes valls pirinenques. La seva ubicació estratègica, a la cruïlla entre la Cerdanya i el Ripollès, va fer d’Alp un lloc de pas clau des d’antic.
El nom d’Alp apareix documentat per primera vegada el 863, quan es menciona com una parròquia dedicada a Santa Maria, dependent del Bisbat d’Urgell. Al segle XI, la parròquia va passar a estar sota l’advocació de Sant Pere, i l’església de Sant Pere d’Alp es va convertir en un centre religiós notable, amb una estructura basilical de tres naus única a la Cerdanya.
Durant l’edat mitjana, Alp va créixer com un enclavament rural, però les guerres i la despoblació del segle XVII van afectar els seus petits nuclis, com Sant Vicenç de Sagramorta, prop del torrent del coll del Pal o Santa Maria d’Ovella, prop de l’entrada de l’engorjat del Malpàs del riu d’Alp, avui dia les restes són integrades a un corral conegut amb el nom de porxo d’Ovella. No va ser fins al segle XX, amb l’auge de l’esquí, que Alp es va transformar en el pol turístic que és avui.
Alp és conegut avui com la “Vila Europea de l’Esport”, gràcies a les estacions d’esquí de La Molina i Masella, que formen el domini esquiable Alp 2500, un dels més grans dels Pirineus. Aquesta tradició esportiva moderna té arrels al segle XX, quan La Molina es va convertir en la primera estació d’esquí de l’Estat espanyol el 1943. Fou de les primeres a instal·lar remuntadors, amb el teleesquí de Font Canaletes, i la primera a tenir telecadira de l’Estat espanyol, amb el del turó de la Perdiu 1946. Però més enllà de l’esquí, Alp conserva costums ancestrals lligats a la vida rural i la muntanya.
Una de les festes més destacades és la celebració de Sant Pere (29 de juny), patró del poble, que inclou misses solemnes i activitats comunitàries al voltant de l’església romànica. També cal mencionar els aplecs familiars i les caminades populars, com les que es fan a la Tosa d’Alp o al Parc Natural del Cadí-Moixeró, on els vilatans i visitants comparteixen taula amb plats típics com el Trinxat de la Cerdanya o la sopa ceretana.
Llegendes i misteris entre muntanyes.
💠 Les muntanyes d’Alp, especialment la Tosa d’Alp (2.535 m), estan envoltades de llegendes que han passat de generació en generació. Una d’aquestes parla d’un drac que habitava les coves de la serra. Segons la tradició local, aquest ésser alat protegia un tresor amagat al Niu de l’Àliga, el punt més alt de l’Alp 2500, i només es deixava veure en nits de lluna plena. Els pastors de la zona afirmaven que el drac era un guardià dels antics habitants prehistòrics, vinculat potser als constructors del Dolmen del Paborde.
💠 Una altra llegenda popular és la del dimoni de la Collada de Toses. Es diu que, en temps medievals, un dimoni ajudava els viatgers perduts a creuar el coll a canvi de la seva ànima, una història semblant a la del “Pont del Diable” d’altres regions catalanes. Aquesta narració podria estar inspirada en els perills reals d’aquest pas muntanyós, especialment a l’hivern.
💠 Finalment, hi ha relats sobre bruixes que es reunien a la vall de la Molina durant la nit de Sant Joan. Aquestes figures, temudes i respectades, es creia que feien pactes amb els esperits de la muntanya per obtenir poders curatius, una tradició que connecta amb el folklore pirinenc més ampli.
Alp és un municipi viu, amb una economia girada cap al turisme però amb un peu ferm en les seves arrels. L’església de Sant Pere, malgrat les transformacions pels conflictes bèl·lics, continua sent un testimoni del passat, mentre que la Torre del Riu, una masia fortificada del segle XIX amb aires romàntics, afegeix un encant arquitectònic singular.
