El 26 d’abril de 1937, un dilluns de mercat, la petita ciutat basca de Guernica va ser víctima d’un dels bombardejos més atroços de la Guerra Civil espanyola. Durant més de tres hores, esquadrons de l’aviació nazi alemanya i feixista italiana, amb el suport del bàndol franquista, van sembrar la mort i la destrucció des del cel. L’objectiu: provar noves tàctiques de guerra total i atemorir la rereguarda republicana. El resultat: una ciutat històrica arrasada i centenars de víctimes civils.
Guernica, era un centre cultural i polític d’importància simbòlica. La ciutat acollia l’Arbre de Guernica, un roure sota el qual es reunien els representants bascos per prendre decisions, representant l’autonomia i les llibertats del poble basc. Durant la Guerra Civil, el País Basc era majoritàriament lleial al govern de la Segona República Espanyola, i Guernica es trobava en una zona estratègica al front nord.
El 1937, les forces nacionals avançaven cap al nord, amb el suport militar de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista. El bombardeig de Guernica va ser part d’una campanya per desmoralitzar la població civil i debilitar la resistència republicana. Aquell dilluns, cap a les 16:30, avions de la Legió Còndor, juntament amb caces d’escorta, van iniciar un bombardeig sistemàtic sobre Guernica. L’atac va durar unes tres hores i es va caracteritzar per l’ús de bombes explosives i incendiàries. Aquestes últimes van provocar incendis que van destruir gran part de la ciutat, ja que moltes construccions eren de fusta.
La població civil, que en gran part es trobava al mercat setmanal, va ser l’objectiu principal. No hi havia defenses antiaèries significatives ni objectius militars clars a la ciutat, cosa que ha portat els historiadors a considerar l’atac com un acte de terror dirigit a la població civil. Les xifres de víctimes varien, segons les fonts, però s’estima que van morir entre 150 i 300 persones, amb centenars de ferits. Algunes estimacions més altes, com les inicials del govern basc, parlaven de fins a 1.600 morts, però aquestes xifres són considerades exagerades per investigacions modernes.
El bombardeig va tenir un impacte immediat a escala internacional. Periodistes estrangers, com George Steer del diari The Times, van informar sobre la destrucció, destacant la brutalitat de l’atac contra civils. Aquestes cròniques van contribuir a sensibilitzar l’opinió pública mundial sobre els horrors de la guerra i la implicació de les potències de l’Eix en el conflicte espanyol. El bàndol nacional va intentar negar la seva responsabilitat, atribuint la destrucció a incendis provocats pels mateixos republicans en retirada. No obstant això, les evidències històriques, inclosos documents de la Legió Còndor i testimonis, confirmen la responsabilitat de les forces alemanyes i italianes.
Un dels llegats més perdurables del bombardeig és l’obra mestra de Pablo Picasso, Guernica. Encarregada pel govern republicà per a l’Exposició Universal de París de 1937, aquesta pintura monumental captura l’horror i el sofriment causats per l’atac. Amb un estil cubista i en blanc i negre, l’obra mostra figures angoixades, animals en pànic i un caos que simbolitza la destrucció de la guerra. Guernica s’ha convertit en un emblema universal contra la guerra i la barbàrie.
Avui dia, Guernica és un símbol de la pau i la reconciliació. La ciutat ha treballat per preservar la memòria de l’atac a través de museus, monuments i esdeveniments commemoratius. El Museu de la Pau de Guernica ofereix una visió detallada dels fets i promou reflexions sobre els efectes de la guerra en la població civil. El bombardeig també ha estat objecte de debat en la historiografia espanyola. Durant la dictadura franquista (1939-1975), la narrativa oficial va silenciar o distorsionar els fets, però amb la transició democràtica es va començar a investigar i reconèixer la veritat històrica.
Guernica no només simbolitza la destrucció d’una ciutat, sinó la vulnerabilitat de la població civil davant dels horrors de la guerra. El seu nom és avui sinònim de resistència, memòria i denúncia de la violència indiscriminada. Cada 26 d’abril, el poble recorda amb silenci i flors aquell dia tràgic en què el cel va caure sobre ells.
A Catalunya, l’any 2020 la població de Moià va fer un mural semblant al Guernica de Picasso, obra de l’il·lustrador de la comarca, Eduard Altarriba, com a testimoni dels fets de l’1 d’octubre del 2017, dia en què Catalunya va celebrar el Referèndum d’Independència. En el mural d’Altarriba es poden veure imatges que ens recorden l’obra de Picasso, el seu estil cubista, els rostres que volen expressar l’horror d’aquell dia, així com els elements representatius del que estava passant a Catalunya, policies carregant sobre els votants, una urna, paperetes i el vaixell piolin.
