No s’apaguen les estreles, és la cançó que en Xavi Sarrià va compondre com a banda sonora per la pel·lícula La Mort de Guillem, que ens relata la història d’en Guillem Agulló, el jove independentista i antifeixista, assassinat per un grup de feixistes l’any 1993 i que es va estrenar el passat mes d’agost al Festival de Cinema de Màlaga.
LLETRA DE NO S’APAGUEN LES ESTRELES – XAVI SARRIÀ
Vinc d’una terra
inundada pel sol
parint la vida
amb la suor al front
el treball incansable
caure i alçar-te i caure
i tornar renàixer.
Vinc d’un oasi
un desert i un verger
illes de pobles
entre tarongers
vinc del que ensenya
Vicent Martí
la terra és sagrada
i sagrats els seus fruits.
Vinc dels silencis
de les serralades
la remor suau
de barrancs i canyes
potser ens van tallar
les nostres ales
però seguim dempeus
a l’ombra dels arbres
un aljub d’argamassa
i l’argila roja
la pedra seca
i la font secreta.
Vinc d’un tresor
d’accents i paraules
enigmes d’amor
indesxifrables.
Vinc de la pena
i també de la festa
les portes obertes
sopar a la fresca
un raig d’oli i sal
un sabor ancestral
cridar-nos besar-nos
deixar-nos endur
pel batec col·lectiu
que ens encén cada estiu
el misteri del foc
incendis d’amor
música de banda
i joves que canten
t’estime, t’estimo, t’estim
amb La Gossa.
Vinc del misteri
que amaga la moma
jupetins i espardenyes i
fandangos i jotes
vinc de Malaguenyes
vinc de l’u d’Aielo
tabals a l’albada
el cor del Botifarra
i sóc aigua i sóc flama
elements sempre en guerra
l’arma i l’escut
de la nostra terra.
Vinc de la xiqueta
l’ama del carrer
la flor de la parra
i del taronger.
Vinc d’una terra
inundada pel sol
parint la vida
amb la suor al front
vinc, amb la suor al front.
Vinc de sobreviure
a tots els impossibles
els batecs del cor
són els nostres himnes
vinc, i seguim resistint.
Per molt que bufe el vent
no s’apaguen les estreles.
Vinc d’un llegat
de lluita inesgotable
històries prohibides
que no ens explicaren
Al-Mansur Al-Azraq.
Maulets en armes
els guetos jueus
i les bruixes cremades
segles resistint
a la Nova Planta
guardar la llengua
de la burla i la vara.
Vinc de la saviesa
de les masoveres
els sabers populars
que sempre perseveren.
Vinc de la mort
l’exili i la pena
els camps d’extermini
les fosses de Paterna
les mestres d’escola
que mai claudicaren
el fusell de La Pastora
a les nostres muntanyes.
Vinc del puny alçat
d’Alejandra Soler
l’etern somriure
de Carme Miquel
les cançons de lluita
de Vicent Torrent
el batec immortal
de milers de Guillems.
Vinc d’una terra
inundada pel sol
parint la vida
amb la suor al front
vinc, amb la suor al front.
Vinc de sobreviure
a tots els impossibles
els batecs del cor
són els nostres himnes
vinc, i seguim resistint.
Per molt que bufe el vent
no s’apaguen les estreles.
VIDEOCLIP D’EN XAVI SARRIÀ – NO S’APAGUEN LES ESTRELES
