Avui 12 de febrer és dijous gras o llarder, el dia que marca el començament de les Festes de Carnestoltes i com diuen les dites catalanes, “Per dijous gras, botifarra menjaràs” o “Per dijous gras, botifarra fins al nas”, avui a les nostres taules no pot faltar la botifarra d’ou, les truites i la coca de llardons.
El Dijous Gras té els seus orígens en l’Europa medieval, quan les comunitats aprofitaven els dies previs a la Quaresma —un període de 40 dies d’austeritat i dejuni— per exhaurir les reserves de greixos i aliments rics abans que comencés la penitència. A Catalunya, aquesta tradició es va fusionar amb costums locals, donant lloc a una celebració que combina gastronomia contundent amb un esperit de transgressió. El nom “Llarder” ve de “llard” (greix de porc), un ingredient clau en els plats d’aquest dia, que simbolitza l’abundància abans de la restricció. Històricament, el Dijous Gras era el moment en què es matava el porc a les masies, aprofitant la carn i el greix per fer embotits i dolços. Avui, aquesta essència pagesa perdura, tot i que la festa s’ha adaptat als gustos moderns i urbans.
A Catalunya la tradició també mana que celebrem els tres dijous abans de la Quaresma, el primer el Dijous dels Compares on el que havia estat padrí aquell any li havia de fer un regal a la padrina, el segon el Dijous de les Comares, on l’encarregada de fer el regal al padrí era la padrina i el tercer el Dijous Gras o Llarder, on ens afartem tot el que podem per fer front als dies de Quaresma que vindran a continuació.
El menjar típic del Dijous Gras a les llars catalanes té com a protagonista el porc, els ous i de postres la coca de llardons. Aquest es considerava el darrer àpat d’aquesta època de menjars copiosos que començava al novembre amb la matança del porc i continuava per Nadal, Sant Esteve i Reis. Quan venia el febrer els rebosts ja estaven prou buits i calia aprofitar tot allò que quedava, que acostumaven a ser les botifarres i els llardons.
Al febrer els dies es comencen a fer més llargs i les gallines que són molt sensibles a la llum, comencen a pondre més ous, per tant l’altre protagonista d’aquests dies són els ous que totes les cases de pagès tenien en abundància per carnestoltes.
Abans era una festa familiar que se celebrava a les cases amb un gran àpat, actualment ha sortit al carrer, es fan menjars populars, comunitaris, concursos de truites, etc.
Més enllà dels tres plats típics generalitzats que són la botifarra d’ou, la truita i la coca de llardons, molts pobles, ciutats o comarques tenen un plat típic de la seva zona, com són:
- El Ranxo de l’Empordà
- La Fogasseta de les Terres de l’Ebre
- El Menjar blanc de Reus
- L’arròs dolç amb crosta de Valls
- La Baldana de les Terres de l’Ebre
- El Xató de Vilanova
- Farcit de Carnaval del Pirineu
- Merengue de Vilanova.
🎉 Gaudiu de la Festa de la rauxa i disbauxa, la festa del món a l’inrevés.
