Per què ja no veiem ous blancs a les botigues? 

Els que ja tenim una edat, recordarem que quan érem petits i anàvem amb els pares a comprar al mercat, a la parada on venien els pollastres també tenien ous i la majoria eren de color blanc. Què ha passat perquè ara siguin tan difícil de trobar i el 99% dels que veiem són de color ros?

Als anys 50 i 60 del segle passat, a molts mercats fins i tot existien parades en què només venien ous i com no existien els cartons que utilitzem avui en dia, els embolicaven en paper de diari, per cert, era una forma de reciclar i no com ara que fem servir estris i envasos d’un sol ús.

En aquells temps la majoria d’ous eren blancs i els que trobàvem rars eren els rossos. On són els ous blancs? De què depèn el seu color? Us heu fixat que els nens continuen pintant els ous de color blanc, quan ells la majoria dels que veuen són de color ros?

El color dels ous que ponen les gallines depèn de la raça de la gallina, és un tema genètic en el qual no entrarem, depèn de molts factors, però normalment les gallines de color marró ponen ous rossos o bruns i les gallines blanques ous blancs, encara que també hi ha races més rares que ponen ous de tons diferents, més blavosos o verdosos.

Per donar una explicació més científica, direm que les gallines triguen al voltant de 24 hores en l’elaboració d’un ou. En les últimes hores és quan es forma la closca a base de carbonat de calci, que en principi és blanc, però en l’úter de la gallina hi ha unes cèl·lules riques en pigments que es transfereixen a la closca en formació. Aquests pigments varien segons la raça de la gallina, l’ovoporfirina dóna color ros, la biliveredina dóna color blau i els ous blancs no tenen cap classe de pigment.

Dins el mateix color, poden haver-hi diferents tonalitats que depenen de molts factors, començant per la mida de l’ou, l’alimentació, l’edat de les gallines o la temperatura o l’estrès a què estan sotmeses.

Perquè amb els anys hem anat abandonant els ous blancs? Tot comença quan es va anar escampant un fals rumor que deia que els ous rossos eren més naturals i nutritius, la gent va començar a demanar-los i els productors van aprofitar el rumor, abandonant la producció d’ous blancs i apujant el preu dels rossos.

La veritat és que va ser només un rumor, nutricionalment no hi ha cap diferencia entre uns i els altres, però tots contents, el client satisfet pensant que menjava més natural i els venedors guanyant més diners. I així és com un simple rumor va fer canviar tota la producció del mercat dels ous, canviant les races de les gallines.

Tags: Ous blancs

Notícies semblants: