L’origen del sistema horari català.


5
7 shares, 5 points

Com en moltes altres coses els catalans som diferents i una d’elles és la nostra forma de dir les hores, la majoria de països del món es refereixen a l’hora passada (les nou i deu, i quart…), nosaltres quan diem l’hora ens referim a l’hora següent (un quart de deu, dos quarts…).

Una altra diferència és que nosaltres utilitzem com a sistema bàsic els quarts o mig quart (tres quarts o tres quarts i mig de deu) i la majoria de països es basen en els minuts (les nou i sis).

L’origen d’aquest sistema de fraccionar les hores l’hem de buscar en els rellotges de sol on no es marcaven els minuts, només entre hora i hora es marcaven un o dos segments radials per apuntar a les mitges hores o els quarts.

Aquest sistema és exclusiu de la llengua catalana, encara que pràcticament s’utilitza només a Catalunya i Andorra, a la resta dels països catalans com València, les Illes o la Catalunya Nord no el fan servir.

Una semblança amb el nostre sistema és la forma que tenen els alemanys de dir l’hora, en la seva llengua col·loquial es refereixen als quarts de l’hora següent, encara que és una simple casualitat, sense cap relació amb la tradició catalana.

Molts cops també ens referim a les hores “tocades”, cosa que fa referència a la importància que tenien els rellotges dels campanars de les esglésies, tocant les hores i els quarts. Per exemple diem les nou tocades,  un quart i mig ben tocat de deu.


T'agrada? Compartiex-ho!

5
7 shares, 5 points

Quina és la teva reacció

M'encanta M'encanta
62
M'encanta
Em diverteix Em diverteix
0
Em diverteix
M'agrada M'agrada
20
M'agrada
m'entristeix m'entristeix
1
m'entristeix
M'interesa M'interesa
11
M'interesa
Em fascina Em fascina
10
Em fascina

4 Comments

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

  1. A València, depenent de llocs, també empra el mateix sistema. El meu avi també ho deia com vosaltres sent tota la meua família d’origen valencià. És una qüestió diatòpica, com tantes altres de la llengua, que apareixen i desapareixen “sense cap motiu aparent” per tot el territori de la nostra llengua, com per exemple el perfet simple “aní, cantí…” que també els deia el meu iaio i les generacions joves estan perdent-lo