Sabeu on i com es van imprimir els 7 milions de paperetes per votar el referèndum de l’1 d’Octubre?

Elna (Catalunya Nord)

A l’estiu del 2017 els cossos de seguretat de l’Estat no paraven de buscar les paperetes pel referèndum d’independència de Catalunya que s’havia de celebrar l’1 d’octubre d’aquell any. Es feien registres a moltes impremtes de Catalunya i fins i tot d’altres parts del territori espanyol, però no van aconseguir trobar-les.

No les van trobar perquè s’estaven imprimint a la Catalunya Nord, fora de l’abast de la Guàrdia Civil i Policia Nacional, en una petita impremta de la ciutat d’Elna, a poc més de mitja hora de la frontera de la Jonquera o a una hora per la costa de Portbou.

Ràdio Arrels de Perpinyà li va fer una entrevista a Bruno Salvador, propietari de la impremta Salvador d’Elna. En Bruno que està a punt de jubilar-se és fill d’un exiliat de Sant Joan de les Abadesses que va estar en el camp de concentració d’Argelers i que es va quedar a viure a la Catalunya Nord quan va conèixer una noia del Conflent i es va cassar.

El matrimoni es va instal·lar a Perpinyà i allà va néixer en Bruno que sempre ha estat lligat a la cultura catalana. Amb onze anys va ingressar al Foment de la Sardana de Perpinyà on va ser sardanista i després monitor. Amb quinze anys com no li agradava gaire estudiar va entrar a treballar en una impremta on va estar fins als 35 anys que va muntar el seu propi negoci.

En Bruno explica com l’agost del 2017 va arribar un amic de la “Catalunya Sud” i li va comentar que estaven tenint molts problemes per imprimir cartells sobre el referèndum, que la policia i guàrdia civil els anava al darrere que ja havien trobat alguns i li va demanar si ell podria fer-los. Van començar a fer cartells que tapaven amb cartells sobre un festival que s’havia de fer a Argelers de la Marenda, per tal que en passar la frontera no tinguessin problemes si hi havia controls.

A mitjans de setembre el seu amic de la “Catalunya Sud” va tornar per dir-li que tenien els mateixos problemes amb la impressió de les paperetes i li va demanar si les podia fer ell. En Bruno pensava que podria fer un màxim de 30.000 paperetes, ja que no tenia ni infraestructura ni paper per fer-ho, però finalment es va decidir i va acabar fent 7 milions de paperetes.

Va buscar paper i va posar a treballar a una colla de jubilats, com el seu germà i les seves cunyades. Treballant dia i nit van aconseguir fer sis milions de paperetes que gent de la Catalunya Nord s’encarregaven de distribuir en furgonetes.

Gent particular de la “Catalunya Sud” pujaven en cotxes particulars a buscar-les. En un d’aquests viatges al sud de Barcelona la policia va intervenir una camioneta. L’endemà el noi va tornar a buscar més paperetes i van haver d’imprimir un milió més. En total van fer set milions de paperetes i el referèndum es va poder celebrar.

Per acabar l’entrevista, en Bruno comenta que en un d’aquests viatges per anar a recollir les paperetes una dona li va prometre que quan fóssim independents el convidaria a una calçotada. També diu que no va tenir cap problema per cobrar la feina i ara està esperant la calçotada.

Podeu escoltar l’entrevista sencera a Ràdio Arrels Perpinyà

Tags: Paperetes, Referèndum

Notícies semblants: