Comparem el Patrimoni de la Humanitat de la Unesco de Catalunya i Madrid – Resultat 14-6


Ara que hem conegut la recent notícia que la Unesco ha reconegut com a Patrimoni de la Humanitat un lloc de la ciutat de Madrid, volem fer una comparativa entre els patrimonis de les dues ciutats i les dues comunitats. Per primer cop a la història de la capital de l’Estat han reconegut un lloc com a Patrimoni Mundial “El Paisatge de la llum”, conjunt format pel Passeig del Prado i el Parc del Retiro.

Si parléssim en termes esportius i més concretament del futbol, podríem dir que Barcelona guanya a Madrid per 9-2 i Catalunya guanya a la comunitat madrilenya per 14-6. Repassem quin son els monuments, obres o paratges de les dues comunitats declarats com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Els 21 llocs, obres o monuments declarats Patrimoni de la Humanitat a Catalunya i Madrid segons ordre de declaració per la Unesco.

1984 – El Monestir de l’Escorial – San Lorenzo del Escorial – Madrid

Foto: Ladyhester en Pixabay

Ubicat a “San Lorenzo del Escorial” a uns 50 km de la capital, va ser residència històrica de la Família Reial Espanyola. Un gran complex monumental amb un monestir, basílica, palau reial, museu, biblioteca i cementiri de monarques espanyols. El topònim sembla provenir d’uns antics dipòsits d’escòria ubicats a la població de “El Escorial”, pròxima al monestir. Sense comentaris arran del topònim.

1984 – El Palau Güell – Barcelona

El Palau Güell ubicat en el carrer Nou de la Rambla, en ple Raval de Barcelona, va ser un altre encàrrec d’Eusebi Güell a la jove promesa de l’arquitectura del modernisme de l’època, Antoni Gaudí. L’empresari català li va encarregar fer una casa per establir la seva residència i al mateix temps havia de ser un lloc de trobades socials de la burgesia d’aquells temps. A finals del segle XIX la majoria de famílies benestants de la ciutat s’instal·laven en les noves cases de l’Eixample de Cerdà, però Güell va voler quedar-se en el Raval i construir on havia viscut amb els seus pares. La construcció es va fer entre els anys 1886 i 1890, una de les primeres obres de Gaudí.

1984 – El Parc Güell – Barcelona

Foto: Nikolaus Bader en Pixabay

El Parc Güell al vessant sud de la muntanya del Carmel va ser un encàrrec d’Eusebi Güell a Antoni Gaudí perquè fes una urbanització per la burgesia catalana de l’època i volia que es fes en l’anomenada Muntanya Pelada. Eusebi Güell volia fer un parc residencial com els que havia vist al Regne Unit i per això la seva denominació va ser Park Güell, en anglès. La construcció va durar 14 anys, entre el 1900 i el 1914, finalment es va inaugurar com a parc públic l’any 1926.

1984 – La Casa Milà – Barcelona

Popularment la Casa Milà tots la coneixem com La Pedrera del Passeig de Gràcia de Barcelona, una altra obra de Gaudí per encàrrec de la família Milà. Els primers anys del segle XX tota la burgesia catalana s’estava construint grans cases en el nou Eixample barceloní, era una mena de cursa per veure qui feia la casa més espectacular. L’empresari i advocat Pere Milà i la seva esposa Roser Segimon que havia heretat una fortuna del seu primer marit, van construir una de les cases més emblemàtiques de Barcelona. La construcció es va fer entre els anys 1905 i 1912.

1991 – El Monestir de Poblet – Vimbodí i Poblet – Tarragona

Vitrall del Monestir de Poblet – Foto: lluisribes en Pixabay

El Reial Monestir de Poblet fundat l’any 1150 per l’orde del Cister, és un dels conjunts monàstics més importants d’Europa, situat al municipi de Vimbodí i Poblet a la Conca de Barberà. El Monestir i Santes Creus i el de Vallbona de les Monges, conformen el conjunt de monestirs cistercencs que es van instal·lar a Catalunya a mitjans del segle XII. En ell reposen les restes d’alguns monarques de la Corona d’Aragó.

1997 – Palau de la Música Catalana – Barcelona

L’edifici del Palau de la Música Catalana, obra de Lluís Domenech i Montaner entre els anys 1905 i 1908 en el centre de Barcelona, com a seu de l’Orfeó Català, és una icona del modernisme de principis del segle XX. La construcció va estar sufragada per industrials i financers catalans de l’època, per la burgesia amant de la música.

1997 – El recinte modernista de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – Barcelona

Foto: Manuel Torres Garcia en Pixabay

El recinte modernista de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, obra també de Lluís Domenech i Montaner es va construir en dues fases, la primera liderada per l’arquitecte modernista entre 1902 i 1913 construint 13 edificis i la segona a partir de l’any 1920 liderada pel seu fill Pere Domènech i Roura que va continuar l’obra del seu pare mort l’any 1923.

1998 – L’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani – Catalunya

L’any 1998 la Unesco va declarar com a Patrimoni de la Humanitat l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani en el qual s’engloben 757 jaciments amb pintures rupestres repartits per tot el territori nacional. A Catalunya hi trobem els abrics d’ermites de la Serra de la Pietat (Ulldecona), Roca dels Moros (el Cogul) i la Cova dels Vilasos o dels Vilars (Os de Balaguer), entre d’altres.

1998 – Universitat i barri històric d’Alcalà d’Henares – Madrid

Foto: Mehmet A. en Pixabay

La Universitat d’Alcalà d’Henares fundada l’any 1499 pel Cardenal Cisneros, va ser una de les universitats més importants del Segle d’Or conjuntament amb la de Salamanca fins que va caure en decadència. L’any 1970 va canviar el nom pel d’Universitat Complutense de Madrid. El barri històric de la ciutat madrilenya va ser on va néixer l’escriptor Miguel de Cervantes, en el seu carrer Major trobarem la casa natal de l’escriptor més conegut de la llengua castellana.

2000 – Conjunt Arqueològic de Tarragona – Tarragona

El Conjunt arqueològic de la Tàrraco romana compren un total de 14 monuments ubicats en la Tarragona actual o en la comarca del Tarragonès. En ell es reflecteix la importància que va tenir la costa catalana en l’Imperi Romà. Entre ells trobem les Muralles, el recinte del Fòrum, el Circ, el Fòrum de la Colònia, el Teatre i amfiteatre, la Necròpolis paleocristiana, l’Aqüeducte, la Torre dels Escipions, la Pedrera romana del Mèdol o l’Arc de Barà.

2000 – Esglésies romàniques de la Vall de Boí – Lleida

Foto: Marc Pascual en Pixabay

La Vall de Boí té el privilegi de tenir un conjunt de 40 esglésies o ermites romàniques que són l’admiració de tots els visitants que acudeixen a la comarca de l’Alta Ribagorça. Nou d’elles van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 2000. Són les de Sant Fèlix a Barruera, Sant Joan de Boí a Boí, Santa Maria i Sant Climent a Taüll, Santa Maria de l’Assumpció a Coll, Santa Maria de Cardet, La Nativitat i l’ermita de Sant Quirze a Durro i la de Santa Eulàlia a Erill la Vall.

2001 – El Palau Reial i els jardins d’Aranjuez – Madrid

Per ordre de Felip II en el segle XVII es va començar a construir el Palau Reial d’Aranjuez que havia de servir com a residència de la família reial espanyola. Un gran palau envoltat d’uns espectaculars jardins banyats per les aigües del Tajo i el Jarama. El compositor Joaquín Rodrigo es va inspirar en la bellesa d’aquests jardins per la seva obra “El concierto de Aranjuez“, una de les composicions musicals més escoltades del món.

2005 – La Casa Batlló – Barcelona

Foto: Casa Batlló

La Casa Batlló tan visitada avui en dia pels turistes que arriben la ciutat de Barcelona, està ubicada en el Passeig de Gràcia número 43, quasi cantonada al carrer d’Aragó, en l’anomenada Mançana de la Discòrdia. A partir de l’any 1860 quan s’aprova el Pla Cerdà per urbanitzar Barcelona, la gent més il·lustre de la ciutat comença a establir-se en ell i l’eix central de l’Eixample ideat per Cerdà era el Passeig de Gràcia. L’edifici original de la Casa Batlló data de 1877, però quan l’empresari tèxtil, Josep Batlló i Casanovas va adquirir la propietat, li va encarregar a Gaudí que l’enderroqués i fes un nou edifici. L’arquitecte barceloní en lloc d’enderrocar-lo, va fer una reforma integral entre els anys 1904 i 1906.

2005 – La Cripta de la Capella de la Colònia Güell – Santa Coloma de Cervelló – Barcelona

Un altre encàrrec de l’empresari català Eusebi Güell a Antoni Gaudí va ser la Colònia Güell, uns edificis que haurien de servir com a residència, escoles, llocs d’esbarjo de treballadors a Santa Coloma de Cervelló, al Baix Llobregat. Gaudí va construir el complex entre els anys 1898 i 1914 al que fa afegir un petit edifici dedicat al culte, una petita capella que s’integra perfectament en la natura de l’entorn, era l’etapa naturista de l’arquitecte barceloní. La Cripta de la Capella de la Colònia Güell va ser declarada Patrimoni de la Humanitat l’any 2005, dins de les Obres de Gaudí.

2005 – La Façana de la Nativitat de la Sagrada Família

Foto: Gabriel LE NAOUR en Pixabay

La Sagrada Família és sense dubte un dels monuments inacabats més visitats del món. Malauradament Antoni Gaudí va morir abans de poder veure la seva obra acabada, però la Façana de la Nativitat sí que la va poder acabar i en ella va voler reflectir, com si fos una mena de llibre esculpit en pedra, els episodis de la infància de Jesús. La Sagrada Família és el monument més visitat d’Espanya, cada any rep uns 4,5 milions de persones.

2005 – La Cripta de la Sagrada Família

Antoni Gaudí no va ser el primer arquitecte a qui li van encarregar la construcció del temple, l’arquitecte designat va ser Francisco de Paula del Villar, però a causa d’unes desavinences amb els promotors, va abandonar i li van encarregar a Gaudí que havia treballat amb ell. Quan Gaudí va agafar l’obra, la construcció de la Cripta, on avui en dia reposen les seves despulles, ja estava molt avançada, per això l’estil és diferent d’altres parts del temple. La Cripta de la Sagrada Família té set capelles, en la del Carme reposa Antoni Gaudí

2005 – La Casa Vicens

Photo by Angel Origgi on Unsplash

La Casa Vicens a la Vila de Gràcia, va ser una de les primeres grans obres d’Antoni Gaudí. Construïda entre 1883 i 1885 per encàrrec del corredor de canvi i borsa, Manel Vicens i Montaner com a residència d’estiu ubicada en la Vila de Gràcia, llavors poble independent de la ciutat de Barcelona a la que es va annexionar dos anys després. Podríem dir que amb la Casa Vicens va néixer el modernisme a Catalunya i Europa.

2007 – La Fageda de Montejo – Madrid

La Fageda de Montejo un bosc de faigs en la Serra d’Ayllón dins del terme municipal de Montejo de la Sierra, va ser declarat conjuntament amb altres 12 fagedes europees, sota la denominació de Fagedes primàries dels Carpats i altres regions d’Europa. En el mateix reconeixement trobem els de Tejera Negra a Guadalajara, els de Lizardoia i Aztaparreta a Navarra i els de Cuesta Fría i Canal d’Asotín en els Pics d’Europa a Castella i Lleó.

2021 – “El Paisatge de la Llum” – Madrid

El Retiro – Foto: jhoslucas en Pixabay

Recentment la Unesco ha declarat com a Patrimoni de la Humanitat el “Paisatge de la Llum” que engloba el Passeig del Prado i el Parc del Retiro de Madrid. D’aquesta manera la capital d’Espanya entra a formar part de les ciutats amb Patrimoni de la Humanitat, fins ara era l’única capital de l’Europa occidental que no tenia cap bé declarat Patrimoni de la Humanitat, tots els de la comunitat madrilenya estaven fora de la capital. El Passeig del Prado que data del 1540 i els Jardins del Retiro de poc després formen un conjunt natural enmig d’una gran capital. Cal destacar que el Passeig del Prado va ser el primer passeig arbrat, dissenyat en una capital europea.


T'agrada? Compartiex-ho!

Quina és la teva reacció

M'encanta M'encanta
1
M'encanta
Em diverteix Em diverteix
0
Em diverteix
M'agrada M'agrada
0
M'agrada
m'entristeix m'entristeix
0
m'entristeix
M'interesa M'interesa
0
M'interesa
Em fascina Em fascina
0
Em fascina

0 Comments

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.