Avui Dia Mundial contra la Pòlio, la malaltia que Franco va ignorar i que molts nens van patir, i ara de grans continuen patint.

Avui 24 d’octubre se celebra el Dia Mundial contra la Pòlio en honor a Jonas Salk, l’investigador estatunidenc que va desenvolupar la vacuna contra aquesta malaltia que tenia atemorits a tots els pares i mares de la meitat del segle passat, ja que atacava principalment als infants. Una terrible malaltia que encara pateixen moltes persones nascudes en els anys 50 i 60.

La Poliomielitis o pòlio com és coneguda popularment és una malaltia infecciosa i contagiosa causada per un virus anomenat poliovirus que afecta el sistema nerviós i que es propaga pel contacte directe entre persona i persona, mitjançant la mucositat, flegmes o femtes de la persona infectada.

Ataca directament al sistema nerviós central, causant inflamació del cervell i les neurones motores de la medul·la espinal, arribant a causar atrofia muscular, paràlisi permanent, deformitat de les extremitats i en alguns casos greus, la mort, en especial entre els nens.

L’any 1952 es va detectar el principal brot de pòlio als Estats Units amb 58.000 casos i la mort de més de 3.000 infants. L’any 1955 Jonas Salk va desenvolupar una vacuna per les variants conegudes de la malaltia i es va començar la seva administració als Estats Units.

A Espanya estaven en plena postguerra en mans del dictador Franco, que va decidir ignorar la malaltia que avui podríem catalogar de pandèmia i no va voler administrar les vacunes. S’estima que entre 1955 i 1964 el poliovirus va acabar afectant a més de 300.000 persones que avui en dia encara pateixen les seqüeles d’aquesta infecció i que es va endur la vida de 2.000 infants.

Quan a tota Europa i Amèrica s’estava administrant la vacuna, a Espanya no es va començar a inocular fins una dècada després, quan molts nens i nenes ja estaven infectats amb aquest virus que els acompanyaria la resta de la seva vida. Va ser any 1963 quan es va començar a administrar una vacuna contra la pòlio, però no era la de Salk, sinó una vacuna oral descoberta per un metge polonès, Albert Sabin, segur que els que ja tenim una edat la recordem, s’administrava en unes gotes sobre un terròs de sucre.

La pregunta és per què Franco no va començar a administrar la vacuna l’any 1955 quan ho van fer altres països i va deixar que la malaltia es propagués? La resposta és molt fàcil, el dictador no volia donar una mala imatge ni que la població reclamés la vacunació. Eren temps on no existia la televisió ni internet i el poble no tenia més accés a la informació que a través de la premsa o la ràdio del règim.

En canvi les famílies afins al règim del dictador que tenien més informació viatjaven fins a França o Andorra on ja s’estava inoculant la vacuna i els seus fills quedaven lliures del poliovirus. S’estima que entre 1955 i 1958 es van vacunar uns 200.000 nens i nenes de famílies benestants afins al règim, mentre a la resta de la població no va arribar la vacuna fins a l’any 1963.

Milers d’infants d’aquells anys que van patir pòlio, més enllà d’haver viscut tota la seva vida amb les seqüeles de la malaltia, avui ja amb 60 o 70 anys han de continuar patint la síndrome postpòlio (SPP), que els causa debilitat muscular, fatiga i molts a la llarga acabaran postrats en una cadira de rodes.

Ara que estem patint la pandèmia del Coronavirus i algú es qüestiona l’administració de la vacuna contra la Covid-19, com afectada de pòlio, tant de bo Franco no hagués restringit la vacuna de la pòlio als afins al règim i tota la població hagués tingut accés, la vida de moltes persones hauria canviat considerablement.

Afortunadament i gràcies a les vacunes avui en dia la poliomielitis és una malaltia erradicada al nostre país des de l’any 1989.

Tags: Pòlio

Notícies semblants: