Per Sant Jordi es venen a tota Catalunya milions de roses vermelles, grogues o d’altres colors. Les flors són éssers vius i en el moment que les tallem comença el seu procés de descomposició. Què podem fer, perquè aquest procés sigui més lent i la rosa ens duri uns quants dies més?
El primer que hem de fer és retirar el paper i tallar alguna de les fulles de baix perquè no toquin l’aigua, quan els fulls estan en contacte amb l’aigua es podreixen, desprenent partícules que fan que la tija es taponi i no pugui respirar bé.
Tallarem la tija un centímetre aproximadament, en diagonal, amb un ganivet o unes tisores de podar, no ho hem de fer amb unes tisores normals, ja que aquestes el que fan és aixafar la tija, Amb aquest tall aconseguim que la superfície sigui més gran i pugui absorbir millor els nutrients. Aquest procés el repetirem cada dos dies.
La ficarem dins un gerro amb aigua neta, que cobreixi entre 7 i 10 cm de la tija, com menys temps estigui fora de l’aigua molt millor i procurant que les fulles no estiguin dins l’aigua, que canviarem cada dos dies.
El lloc on col·loquem el gerro també és molt important, de nit ha d’estar en un lloc fresc i de dia és molt important que tingui una bona il·luminació, però sense que rebi la llum del sol directament.
I parlant de les famoses aspirines, que ja no sabem si és un mite o realitat. Quan tallem una flor, aquesta no mor immediatament, continua vivint uns dies, per això necessita nutrients i sals minerals per sobreviure més dies.
L’aigua estancada del gerro, produeix microorganismes que afavoreixen la descomposició de la rosa, el que fa l’aspirina és baixar el pH de l’aigua i així que es redueixi la formació de microorganismes, a més d’aportar-li sals minerals i carbohidrats que alimentaran la flor. El mateix efecte podem aconseguir amb qualsevol beguda gasosa.
Perquè les flors estiguin més vigoroses també podem afegir una culleradeta de vinagre i una de sucre a l’aigua.
I si el que volem és conservar-la eternament, el que podem fer és assecar-la. Per això el primer que hem de saber és que quan abans ho fem, més maca ens quedarà.
La col·locarem cap per avall, tallant el tros de tija que no vulguem conservar, és important tallar tot el tros que estigui humit, quan més sec estigui abans s’assecarà.
La posarem en un lloc sec on no li toqui la llum del sol directament, un armari una mica ventilat és un lloc ideal, sempre cap per avall, la podem lligar amb un cordill a un penja-robes. A les floristeries venen uns productes especials per assecar-les, però si ho fem bé no cal gastar diners.
La deixarem en aquestes condicions el temps necessari perquè s’assequi, aquest depèn de la mida de la rosa, del nombre de pètals que tingui i naturalment del lloc on la tinguem, però aproximadament en 3 setmanes aconseguirem el procés.
Un cop la rosa està seca, per fixar els pètals tirem una mica de laca del cabell, a una distància de 20 cm, la deixarem reposar 3 dies i la tornem a ruixar amb laca. I ja tindrem una rosa perpètua.
